El País Valencià i Andalusia afegeixen pressió a Catalunya

BARCELONA.El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, assisteix aquests dies -sense immutar-se- a un degoteig d'anuncis de flaqueses financeres de les autonomies. Dimarts el Govern va anunciar que sol·licitarà al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) de l'Estat 5.023 milions d'euros per reduir el dèficit (a l'1,5% del PIB el 2012) i els venciments de deute d'aquest any, i se suma així al País Valencià i Múrcia, que havien dit abans que s'acollirien al fons de rescat autonòmic.

Ara bé, ahir el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, va elevar en mil milions la seva petició inicial, que va passar de 3.500 a 4.500 milions. Va explicar que aquesta diferència s'explica perquè s'inclouen els concerts que l'executiu autonòmic manté amb diversos ajuntaments i les subvencions i ajudes a associacions i col·lectius. Les obligacions contretes amb aquestes entitats "superen els mil milions d'euros", segons va indicar. Fabra espera que la injecció de liquiditat "es faci com més aviat millor, perquè no té sentit generar tensions, sobretot en col·lectius i ajuntaments, davant la falta de pagament". Fins que no es formalitzi el préstec, demanarà un "avançament".

Per la seva banda, el president andalús, José Antonio Griñán, va aplanar ahir una mica més el camí cap al rescat d'Andalusia en afirmar que són les entitats financeres les que empenyen les comunitats a recórrer al FLA perquè "ja no estan per finançar" les emissions de deute. Griñán va comentar que si Andalusia ha de recórrer al fons, ho farà, encara que va precisar que "això no es pot convertir en una carrera a veure qui arriba primer o qui se n'emporta més o menys", sinó que "ha de ser per a tots i amb equitat".

"S'ha de tenir cara"

Una altra de les comunitats que es va pronunciar ahir van ser les Canàries. El seu portaveu, Javier González Ortiz, va dir que el govern canari recorrerà al FLA si veu les condicions "òptimes" i milloren les del mercat.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, es va queixar que Catalunya rebrà 24.000 milions de finançament autonòmic "i a més ara vol 5.000 milions més, i diu que són dels catalans". Madrid, amb el País Basc, Galícia, Navarra, La Rioja i Castella i Lleó, assegura que no sol·licitarà fons.

El president de La Rioja, Pedro Sanz, del PP, va assegurar que la seva comunitat no demanarà "cap tipus de rescat" per complir els seus objectius de dèficit, però va aprofitar per carregar contra Catalunya per haver-se acollit al fons de liquiditat. "S'ha de tenir molta cara dura per demanar i després tenir el que et dóna la gana, com televisió autonòmica i ambaixades".

A Catalunya, el portaveu del PSC, Jaume Collboni, va afirmar que veu "molt complicat" que Catalunya pugui arribar a l'1,5 % aquest any, que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va assenyalar com a "condició fonamental" per rebre l'ajuda del FLA. En declaracions a RAC1, Collboni va retreure al govern del PP la "paradoxa" de demanar flexibilitat a la UE per complir amb el dèficit però que, en canvi, no es doni aquesta opció a les comunitats. L'oposició ha demanat la compareixença d'Artur Mas i del conseller Andreu Mas-Colell per explicar la petició del rescat.