Política 07/10/2015

El Parlament balear deroga la llei del PP que perseguia la senyera

El PP va optar per sortir del ple a l’hora de votar per evitar així mostrar la divisió interna que li va impedir acordar el sentit del vot dels seus diputats

Quim Torres
2 min
El vicepresident Barceló i la presidenta Armengol ballant per celebrar la derogació de la llei.

PalmaEl Parlament balear, amb majoria progressista, va derogar ahir la polèmica llei de símbols, una norma impulsada per l’anterior govern de José Ramón Bauzá (PP) per perseguir els llaços amb la senyera que van proliferar als centres educatius de les Illes en defensa de la llengua catalana i contra les polítiques de l’anterior executiu, que l’arraconaven. La derogació d’aquesta llei, que en realitat no es va arribar a aplicar i només va servir per atemorir els responsables dels centres i fer-los retirar els llaços, es va aprovar sense cap vot en contra. El PP va optar per sortir del ple a l’hora de votar per evitar així mostrar la divisió interna que li va impedir acordar el sentit del vot dels seus diputats. Si inicialment pensava abstenir-se, el sector més pròxim a Bauzá s’hi va oposar per defensar el vot en contra de la derogació. La solució salomònica va ser sortir durant la votació.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La derogació de la llei de símbols era el primer projecte aprovat pel nou govern de progrés (format pel PSIB i els ecosobiranistes de Més, amb suport extern de Podem) després de constituir-se. I ahir la nova majoria va voler convertir l’enterrament d’aquesta norma al Parlament en un símbol del canvi. Membres del govern, diputats progressistes i representants d’entitats que s’havien oposat a aquesta norma, com l’Obra Cultural Balear, així com membres de la comunitat educativa de les Illes, van celebrar la derogació a les portes de la cambra autonòmica amb una festa, ballant al ritme d’una xaranga.

La llei, aprovada a finals del 2013 per la majoria absoluta del PP, amb el pretext de regular els símbols de la comunitat autònoma, prohibia l’ús d’altres símbols i establia un mecanisme que, fins i tot el Consell Consultiu, va considerar com de “censura prèvia” i contrari a la llibertat d’expressió que estableix la Constitució. La norma preveia imposar multes de fins a 10.000 euros als responsables dels centres educatius en què es pengessin llaços en defensa del català, l’objectiu real de la llei.

En el ple, tant el portaveu del Govern Balear, Marc Pons (PSIB), com els diferents representants dels partits progressistes i d’El Pi (regionalistes) van denunciar que la llei atemptava contra la llibertat d’expressió i la van emmarcar en una “època fosca”, la del govern Bauzá, d’atacs a la “llengua” i a les “llibertats” dels ciutadans i d’enfrontament amb la comunitat educativa. El PP, en canvi, va voler situar el debat en l’ordenació dels símbols i va oferir a la majoria votar a favor de la derogació a canvi del compromís de consensuar una altra norma. Bona part dels diputats progressistes van rebutjar l’oferiment i van advertir al PP que el debat no era sobre els símbols sinó sobre la llibertat d’expressió. També els van retreure que no donessin la cara i sortissin del ple a l’hora de votar per evitar així mostrar a tothom la seva divisió interna, una divisió entre el sector de Bauzá i els que volen girar full.

stats