Rajoy se sent amenaçat i presenta el vot a C’s com un regal a Sánchez
MadridEl PP va pagar, segons el jutge Pablo Ruz, la reforma del cèntric i ampul·lós edifici on té la seu al carrer Génova amb diner negre procedent del seu finançament il·legal. Això no és cap impediment perquè, en els seus argumentaris, els conservadors critiquin que Ciutadans hagi deixat “el pis senzill i petit del carrer Carranza”, on fins ara tenia la seu madrilenya, per llogar-ne una de dues plantes de 400 metres quadrats i que els costarà 12.000 euros al mes a prop de la Cibeles. És una petita mostra de fins a quin punt el PP està inquiet i es val de qualsevol detall per desgastar C’s davant la fuita de vots que pot patir el 20-D cap a la formació d’Albert Rivera.
Aquesta setmana ho explicava sense pèls a la llengua Miguel Ángel Rodríguez, exportaveu del govern de José María Aznar, al canal ultra 13TV: “Ciutadans pren els vots al PP per donar-los al PSOE”. Els dirigents del carrer Génova secunden aquesta tesi i presenten Rivera i Pedro Sánchez com a socis de referència. Per fer-ho es valen del seu comportament en els pactes autonòmics. Ciutadans va preferir no ser als executius reservant-se per a les generals però sí que va fer, després del 24-M, pactes d’estabilitat que permetien al PSOE seguir a Andalusia i al PP al govern de Madrid, els grans feus regionals respectius. Els conservadors afirmen que, mentre que ells se les veuen negres perquè C’s els faciliti la governabilitat a Madrid, a Andalusia donen “barra lliure” a Susana Díaz.
D’exemples en posen molts, però val a dir que són parcials perquè fins ara el partit taronja ha administrat amb bon criteri una estratègia de bastó i pastanaga. Aquesta setmana, per exemple, no han fet costat, tal com temia el PP després de setmanes d’incertesa, al PSOE i a Podem per capgirar el model de Telemadrid, una televisió molt criticada per la seva falta de pluralitat.
Bastó i pastanaga a Sevilla
I a Andalusia fa el mateix, fins al punt que des del PSOE andalús no s’estan de reconèixer l’habilitat dels liberals. Dimarts van pactar els pressupostos del 2016 i van rubricar l’acord i l’endemà Rivera apareixia a Sevilla i anunciava que cridaran a declarar Susana Díaz a la comissió d’investigació pels fons de formació. Una comissió d’investigació que ells van promoure i el PSOE va acceptar i que van replicar a Madrid amb l’oposició de PP.
El PSOE andalús se sent còmode amb C’s però en cap cas s’atreveix a afirmar que el seu acord sigui extrapolable a l’Estat malgrat que Díaz deia que podia “marcar el camí a Espanya”. Per a ells la prioritat és l’estabilitat del seu govern i no volen forçar les coses amb Rivera i prendre mal. La gestió de Díaz a la Junta marcarà el seu ser o no ser a Espanya. Amb la desaparició del Partit Andalusista, el debat identitari ha quedat reduït a un regionalisme que no qüestiona la unitat d’Espanya i al sud C’s guarda la bandera que passeja a Catalunya. Allà les prioritats són econòmiques i no els sap greu acordar obrir noves delegacions de la Junta a l’exterior.
Segons el PSOE, es comporten amb “certa responsabilitat” i en aquests pressupostos han arrencat tres compromisos: rebaixar l’IRPF autonòmic mantenint la progressivitat dels trams, ajudar els autònoms i els emprenedors, i incrementar les plantilles de personal sanitari i de l’ensenyament.
Actuació de manera “descarada”
La direcció del PP sosté que el partit de Rivera “beneficia el PSOE de manera descarada” i fa els ulls grossos amb la corrupció. Considera que “perjudica al PP demostrant quina és la seva autèntica orientació política, el centreesquerra, tot i que sense compromís amb el seu programa electoral”. Els de Mariano Rajoy fan joc soterrat contra Ciutadans però saben que això ha de tenir un límit perquè l’endemà el necessitaran. Esperen que el veto de Rivera a Rajoy sigui només “tàctic”.
