Publicitat
Publicitat

CONFLICTE LINGÜÍSTIC

Els municipis busquen buits legals per neutralitzar l'ofensiva de Bauzá

Rebel·lió municipal a les Illes contra la llei que relega el català

Els ajuntaments de les Balears busquen escletxes legals per neutralitzar la llei del govern del PP que relega el català. Es tracta d'una autèntica rebel·lió silenciosa per esquivar l'ofensiva de Bauzá.

L'obsessió en contra del català del president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, arriba prou enllà com per esquerdar, una vegada més, el seu propi partit, el PP. Aquest cop la batalla és, sobretot, als ajuntaments, que pretenen fer servir una escletxa de la nova llei de funció pública per mantenir el coneixement del català com a requisit per treballar-hi. La majoria dels municipis de Mallorca, incloent-n'hi alguns de populars, i fins i tot el Consell d'Eivissa, també en mans del PP, pretenien aplicar aquesta estratègia, però el govern de Bauzá ja ha amenaçat d'impugnar-ho.

La nova llei elimina l'exigència de saber català per accedir a un lloc de treball públic, però admet, com a excepció, que saber català sigui un requisit per ocupar llocs "que tinguin com a funció principal la recepció al públic o l'atenció telefònica", i cada administració pot decidir en quins casos s'aplica. Els partits de l'oposició pensen presentar mocions a tots els pobles amb l'objectiu d'acordar que tots els llocs de treball públics tenen com a funció principal l'atenció als ciutadans. Convergència per les Illes va ser el primer partit que va fer un model de moció, el PSIB n'ha fet un altre de gairebé idèntic i alguns ajuntaments ja ho han votat. A pobles com Campanet, Porreres, Banyalbufar i Sencelles s'han aprovat les iniciatives gràcies als vots dels regidors del PP. A d'altres pobles, com Santa Margalida, Pollença i Son Servera, els populars no s'hi han oposat, tan sols s'han abstingut, i les mocions han prosperat igualment.

Tot plegat ha posat en avís el govern Bauzá, que veu com una escletxa legal pot deixar en evidència una llei que no volen ni tan sols molts dels seus regidors. Per això fa pocs dies la directora general de Funció Pública, Núria Riera, va enviar una carta a tots els ajuntaments en què recordava que "només es podrà establir el requisit d'un nivell de català en els llocs per als quals excepcionalment es determini de manera individual i degudament justificada". Pocs dies després d'enviar la carta Riera hi insistia i avisava que enviarien un requeriment als ajuntaments rebels i que, si no en fan cas, es plantejaran impugnar els acords de ple als tribunals, encara que això "ha de ser en última instància".

Díscols a la direcció popular

Molts dirigents locals del PP recorden que Bauzá, quan els va visitar poble per poble, els va garantir autonomia per decidir quan el català havia de ser un simple mèrit o bé un requisit, com fins ara, per treballar als consistoris. L'ara secretari general del PP, batlle de Santanyí, va dir en un ple al gener que, mentre fos alcalde, no convocarien cap plaça a l'Ajuntament en què no s'exigís saber català. El president del Consell d'Eivissa i president del PP de l'illa, Vicent Serra, fa pocs dies insistia que vol mantenir el català com a requisit per treballar al govern insular. Els batlles populars de sa Pobla i Sineu, Biel Serra i Pere Joan Jaume, també han assegurat públicament que pensen mantenir l'exigència de saber català.

Tot plegat accentua encara més l'esquerda dins del PP que ha causat la política lingüística de Bauzá. La víctima més visible fins ara ha estat Antoni Pastor, el diputat i batlle de Manacor suspès de militància al PP perquè va votar en contra de la llei que relega el català.

Més continguts de