Publicitat
Publicitat

LA GESTIÓ DEL TERRITORI

Els municipis volen que s'acceleri la llei de governs locals per protegir-se dels plans de Madrid

SOS dels alcaldes catalans a Ortega

El govern espanyol vol que les diputacions tinguin més pes, una consigna que va en detriment dels consells comarcals. Per això els municipis demanen al Govern que acceleri la llei local pròpia.

Els municipis catalans volen un escut que protegeixi la seva autonomia respecte de les mesures que el govern espanyol pensa aplicar en l'àmbit de les competències locals. La proposta de potenciar el paper de les diputacions fent que assumeixin els serveis dels municipis de menys de 20.000 habitants -és a dir, amb un únic criteri quantitatiu- que va llançar la setmana passada el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, ha posat en peu de guerra els pobles catalans. En vista del que consideren un atac, plantegen una bona defensa: aprovar, com més aviat millor, la llei pròpia de governs locals.

"Veient l'actitud imposadora del govern espanyol, que no vol consensuar res, potser haurem de córrer; hauríem d'agilitzar l'aprovació de la llei de governs locals", assegura el president de l'Associació de Municipis de Catalunya (AMC), Miquel Buch. També el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) se sumava a aquesta petició fa unes setmanes en una publicació al seu blog: "Cal celeritat en la construcció de la llei de governs locals i hisendes locals per evitar que algú que no coneix la realitat dels municipis vulgui aturar el que hem estat i el que hem fet".

Per ara, el Govern no planteja accelerar els processos d'una llei que preveu que entri al Parlament al setembre i quedi enllestida a finals d'aquest 2012. "Seguim el calendari que tenim marcat", asseguren fonts de Governació. En principi, els experts que assessoren el govern en l'avantprojecte de llei han de lliurar els documents preparatoris abans de tancar el curs polític.

Segons fonts de Governació consultades per l'ARA, els esbossos de la llei fixaran que només hi pugui haver un "únic nivell d'administració supramunicipal entre el govern i els municipis, sense que això pressuposi si han de ser diputacions provincials, consells comarcals o un ens diferent a aquests dos", com seria el cas de les vegueries. De fet, en aturar la llei de vegueries, el Govern va argumentar la necessitat d'avançar abans en la llei de governs locals.

Una realitat local obviada

L'organització provincial ha estat històricament incòmoda per al catalanisme polític, en tractar-se d'un model que no és el propi del país. Mentre el govern espanyol s'entesta a engruixir el pes de les diputacions, els municipis i el Govern tanquen files entorn dels consells comarcals perquè formen part d'un model propi que s'ajusta més a les especificitats territorials. A més, poden ser l'embrió de les encara llunyanes vegueries, que amb la llei de governs locals fixant un únic grau d'administració supramunicipal, tindrien, ara sí, el terreny adobat.

"És clar que la proposta que llança l'Institut Nacional d'Administració Pública no ha tingut en compte la realitat territorial de Catalunya i és molt homogènia", lamenta Buch. D'entrada, els consistoris catalans no veuen amb bons ulls el límit màxim de 20.000 habitants com a barrera perquè els serveis que no puguin pagar els municipis els assumeixin les diputacions, sobretot tenint en compte que un 94% dels pobles catalans -i el 95% dels espanyols- estan per sota d'aquest límit poblacional.

Buch argumenta que és comprensible que els ajuntaments petits no hagin de tenir les mateixes obligacions que els grans, com passa en l'actualitat. Però recorda que cada localitat té la seva pròpia realitat i alguns consistoris, al marge de la seva dimensió, són autosuficients. "Ens han de donar la possibilitat de decidir i no retallar-nos l'autonomia local", reclama el president de l'ACM. En aquest sentit, reivindica el paper dels consells comarcals, uns organismes que, segons Buch, en qüestions determinades "poden donar un servei més eficient" que les diputacions perquè treballen amb territoris més acotats i, per tant, amb més proximitat i coneixement local.

Els municipis veuen urgent que es delimitin les competències que corresponen a cada nivell administratiu, un dels objectius de la llei de governs locals, ja que en aquests moments assumeixen un 26% de serveis que els són "impropis", amb la càrrega consegüent en la tresoreria dels consistoris. Per això, l'ACM reivindica que la llei d'hisendes locals vagi "paral·lela" a la de governs locals. "No hi pot haver debat de competències, si no hi ha debat econòmic", afirma Buch. I és que, més enllà de la complexa definició de què ha de fer cadascú, també cal definir qui i com ho pagarà.

Més continguts de