Política 29/05/2017

El Síndic detecta "regressions democràtiques" a l'Estat que afecten "especialment" Catalunya

L'organisme fa públic un informe que posa èmfasi en la pèrdua de "drets i llibertats fonamentals" dels ciutadans i alerta d'un "afebliment" de la separació de poders

Ara
2 min
Forcadell saluda agraïda als ciutadans

BarcelonaEl Síndic de Greuges ha detectat "regressions democràtiques" que afecten, sobretot, els "drets i llibertats fonamentals" de Catalunya. En l'informe titulat 'Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d'expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d'Espanya', el Síndic també denuncia "l'afebliment de la separació de poders", especialment després de la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En aquest sentit, utilitza els informes internacionals que s'han publicat en les darreres setmanes que demanen "reformes per garantir la separació de poders", com el de la Comissió de Venècia, per justificar que la separació de poders a l'estat espanyol perilla. Per això, el Síndic també demana que es compleixin les sentències dels tribunals europeus per no "lesionar" els drets dels ciutadans i també exigeix mesures per garantir "la independència" d'òrgans com la fiscalia respecte el poder executiu.

En l'informe, el Síndic alerta que una "excessiva" intervenció del dret penal a la vida social de la ciutadania comporta una "reducció" de la llibertat individual i ho considera "especialment greu" quan es fa servir per resoldre conflictes que afecten representants polítics i càrrecs electes -i posa com a exemple la condemna de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau-. Per aquesta raó, recomana que aquesta via només s'utilitzi quan es tracta "d'escenaris de violència" i quan hi hagi un "veritable risc per a la integritat de l'Estat".

Per resoldre aquesta situació, el Síndic també recomana a l'Estat que torni a la "jurisprudència constitucional tradicional" i que les "resolucions parlamentàries" no puguin tenir efectes jurídics ni puguin ser impugnables "jurisdiccionalment". I en aquest sentit, demana que les accions polítiques "només tinguin com a resposta accions polítiques".

stats