Publicitat
Publicitat

EXCLUSIVA

Homs congela la querella de Trias i CDC contra Fernández Díaz i De Alfonso

L'escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, demanava per a tots dos delictes de violació de secrets, prevaricació i malversació de fons públics. La decisió d'Homs es produeix en el marc de la negociació pel grup propi al Congrés

L'exalcalde de Barcelona  Xavier Trias i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) –ara anomenat Partit Demòcrata Català (PDC)– van donar ordres a mitjans de juliol a l'advocat Xavier Melero per tal d'elaborar una querella criminal contra el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i l'exdirector de l' Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso, arran de les gravacions que van propiciar l'anomenat 'Fernándezgate', de fabricació de proves falses contra dirigents de partits independentistes.

Llegeix aquí la querella íntegraLa querella, a la qual ha tingut accés l'ARA, està dirigida a la sala segona del Tribunal Suprem. Estava enllestida el dilluns 18 de juliol, i havia de ser presentada aquella mateixa setmana. Tanmateix, el cap de files dels nacionalistes a Madrid, Francesc Homs, ha determinat, dia rere dia, des d'aquell moment, ajornar la seva presentació en funció de les seves negociacions amb el PP per obtenir grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats. Aquesta setmana, Homs va ordenar "posar la querella a la nevera". L'advocat Melero imputa a De Alfonso i a Fernández Díaz l'autoria i participació en delictes de violació de secrets per part de funcionari públic, prevaricació i malversació de fons.

La querella es dirigeix a la sala segona del Suprem per la condició d'aforat de Fernández Díaz, com a diputat per Barcelona. Un cop registrada la querella, l'anomenada sala d'admissió del Suprem hauria de dictar una providència. Aquesta sala està presidida pel president de la segona sala, Manuel Marchena, i els magistrats Ana Ferrer i José Manuel Maza. Normalment, en rebre l'escrit, la sala remet la querella a la Fiscalia del Suprem perquè n'emeti un informe.

En l'escrit, Melero relaciona els fets descrits en les converses secretes del 2 i 16 d'octubre del 2014 amb les filtracions posteriors de notícies canalitzades pel ministeri de l'Interior i estaments de la Policia a mitjans de comunicació, especialment a la seva font habitual, el diari 'El Mundo'.

El relat descriu una maquinació o conspiració amb conseqüències per als afectats. Si bé se centra en Trias i en l'exdiputat i exconseller Francesc Homs, també menciona els intents d'enfangar amb notícies falses el vicepresident Oriol Junqueras, o l'exalcalde de Vic  Josep Maria Vila d'Abadal. Melero dóna per certes les converses perquè, entre altres coses, assenyala que De Alfonso "no va afirmar en cap cas la falsedat del seu contingut" durant la seva compareixença al Parlament. "De fet", escriu Melero, "les va confirmar indirectament quan va demanar disculpes pel to que hi havia utilitzat, fet que no tindria lògica si no es basessin en unes paraules concretes, que necessàriament s'han de donar per efectivament dites per l'interlocutor que es disculpa".

En aportar indicis sobre la revelació de secrets, el lletrat apunta: "En una de les reunions entre l'excap de l'OAC i el ministre de l'Interior, el primer va entregar al segon un expedient que contenia dades d'una investigació sobre el senyor Homs per uns suposats nomenaments a dos familiars del senyor Puig”. Un d'aquests concursos, però, ja havia estat anul·lat arran d'un recurs contenciós administratiu el novembre del 2011. El lletrat prossegueix: “Es pot apreciar com s'obre el maletí i es manegen uns papers que només coneixien els dos interlocutors i el senyor Jose Ángel Fuentes Gago [aleshores director de gabinet del director operatiu de la Policia], amb l'evident finalitat, explicitada verbalment pel senyor Fernández Díaz, de perjudicar políticament”.

Així doncs, es deixa constància en l'escrit que “De Alfonso va tenir l'ocasió de detallar una investigació sobre un suposat blanqueig de capitals amb el vistiplau de l'Ajuntament de Barcelona [en relació a l'operació Marina Port Vell]”. L'escrit assenyala també que tot i que aquesta operació no té cap relació amb Trias (no formava part de l'equip municipal que va dissenyar l'operació), els querellats “no tarden a incloure'l a la discussió”. “En aquest cas també queda patent la intenció de perjudicar políticament”, sosté Melero, perquè “els interlocutors tornen a considerar la possibilitat d'involucrar la premsa, i fins i tot reconeixen que no tenen cap evidència de la intervenció de Trias en els fets”. La querella també recull la “disposició” del ministre de revelar la informació als periodistes “afins”.

Melero, que també és lletrat de l'antiga CDC, assenyala: “La formació política CDC és l'objectiu immediat de totes aquestes tèrboles maniobres. A ella pertanyen tant Homs com Trias, i el descrèdit que il·lícitament es pretén ocasionar-los es busca que recaigui, finalment, sobre CDC. Fernández Díaz, sense ruboritzar-se i amb la franca verbositat de qui es creu impune, és eloqüent sobre el tema”.

El relat cobra especial interès amb la descripció de les maquinacions, sobretot en relació al compte bancari apòcrif de Trias. Melero diu que un cop apareix en la conversa el “rumor” del compte a Suïssa, la investigació Marina Port Vell assoleix una altra dimensió. Es parla aleshores de la possibilitat que sigui utilitzada com a instrument “blanquejador” de les suposades proves del compte de Trias a Suïssa, involucrant el Sepblac, el servei executiu per a la prevenció i el blanqueig de capitals. La querella també diu que com si fos “una nova coincidència inexplicable”, just després de la publicació de “la falsedat” contra Trias, es fa evident el “muntatge” perquè la mateixa Unió de Bancs Suïssos desmenteix la informació.

Segons l'escrit, el ministre “té responsabilitat en qualitat de partícip” perquè “provoca, possibilita, facilita i afavoreix activament el fet delictiu aliè”, i “instiga les revelacions de De Alfonso simultàniament a la seva comissió, incita la realització de noves revelacions, reforça la resolució delictiva de l'autor un cop aquest inicia la violació del secret i crea les condicions necessàries per cometre els delictes”.

Davant la qualificació de “broma”, expressió amb la qual el president del govern en funcions, Mariano Rajoy, va referir-se a aquestes maniobres, l'escrit mostra que la possible revelació de secrets i informació confidencial (tot i que falsa) del Cos Nacional de Policia es fa “en concurs amb falsedats i calúmnies”, en referència al compte inventat de Trias.

L'escrit assenyala que l'episodi de la filtració a 'El Mundo' es converteix en “un cas pràctic de la doctrina del ministre amb la Fiscalia”. En aquest punt, recorda  les paraules del ministre a la mateixa gravació, dient que quan publiques una informació “generes una pressió mediàtica que al final fas que les coses que no tenien interès en tinguin”.

La querella impulsa, per últim, la investigació del delicte de malversació de fons públics per les despeses generades en l'activitat d'emprendre investigacions 'ad hominem' sobre adversaris polítics, a la qual es van destinar recursos públics.

Més continguts de