Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ

L'organisme va ordenar que es tanqués una investigació en marxa sobre l'Instituto Nóos

El Tribunal de Comptes va avalar el 2010 els convenis d'Urdangarin

Molt abans que el jutge de Palma, el Tribunal de Comptes va investigar els convenis de l'Instituto Nóos. L'organisme, però, no hi va veure cap irregularitat i va ordenar que es tanqués el cas el 2010.

El Tribunal de Comptes, el màxim organisme encarregat de vetllar per la legalitat dels comptes públics, va investigar el 2010 els convenis entre Iñaki Urdangarin i la Generalitat Valenciana i no va trobar-hi cap irregularitat. D'aquesta manera va renunciar a reclamar la devolució dels 3,5 milions pagats a l'Instituto Nóos.

Fins ara tots els testimonis i documents sol·licitats pel jutge José Castro i el fiscal Anticorrupció Pedro Horrach -que investiguen Urdangarin per delictes greus de corrupció- assenyalen en una mateixa direcció: que, sota la protecció d'una associació sense ànim de lucre, el gendre del rei i el seu soci, Diego Torres, van obtenir beneficis desorbitats. I que ho van fer inflant uns costos que ni tan sols van justificar després. De fet, més tard es van veure obligats a tapar-los amb factures falses. Però el Tribunal de Comptes, els membres del qual accedeixen al càrrec de conseller proposats per les grans formacions polítiques, no va observar cap irregularitat en el procés.

La decisió del Tribunal de Comptes es va comunicar al jutge del cas i es va incorporar al sumari el 2 de març del 2010. Va ser la consellera Ana Pérez Tórtola qui va tancar el procediment obert sota el codi A13/10. I ho va fer a instàncies del fiscal del Tribunal de Comptes, tot i que la mateixa fiscalia havia impulsat la investigació després de rebre els informes de la Sindicatura de Comptes valenciana.

En aquests informes, la Sindicatura censurava obertament la Generalitat per atorgar a dit a l'Instituto Nóos l'organització de l'anomenada Valencia Summit, unes jornades turisticoesportives que entre el 2004 i el 2006 van costar al govern valencià i a l'Ajuntament 1,04 milions. L'organisme només va analitzar l'actuació de la Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa), que va finançar el 50% de les Valencia Summit.

Oposició de la Generalitat

Per descomptat, la Generalitat també es va oposar que el procediment seguís endavant. I així ho exposa l'acta de Pérez Tórtola, a la qual ha tingut accés l'ARA. En aquesta resolució, la consellera, elegida a proposta del PSOE, conclou que la Generalitat hauria de retornar els diners, amb independència de si hi ha o no delicte penal.

Ahir fonts del Tribunal de Comptes van confirmar que després del dictamen del març del 2010 l'organisme mai més va abordar els convenis de l'Instituto Nóos. I, en efecte, l'assumpte va quedar enterrat. I hauria continuat així si no fos perquè el jutge Castro, que ja instruïa el cas Palma Arena, va entendre el 2011 que els negocis de l'ONG d'Urdangarin tenien una connexió clara amb aquests fets investigats, i va decidir obrir una peça separada.

El sumari del cas Nóos inclou un informe de la Intervenció General de l'Estat sobre els convenis de València amb l'entitat amb data del 20 de novembre del 2010, un any abans que Urdangarin fos imputat. Els funcionaris que el van redactar consignen a les seves pàgines una interessant reflexió: "Els redactors d'aquest informe (amb molts anys d'experiència al darrere) mai s'havien trobat amb un supòsit com el que hem analitzat". És a dir, mai s'havien trobat amb un conveni que establia un "cànon" per a una suposada ONG, amb la qual l'administració havia firmat un conveni que li garantia sucosos ingressos sense cap contrapartida.

Més continguts de