La Unió Europea s’enroca al costat de Rajoy
PeriodistaEuropa no vindrà. Ho ha dit la majoria del Parlament Europeu i ho ha confirmat el portaveu de la cancellera alemanya, Angela Merkel. Feia setmanes que Brussel·les es preparava psicològicament per a un conflicte enquistat entre Catalunya i Espanya que es podia allargar en el temps. Per un moment, les imatges de violència de diumenge i la pressió de la premsa internacional per un posicionament més contundent de la Comissió Europea van injectar certa urgència a unes institucions que des del primer moment han estat lleials a Mariano Rajoy. Però, més enllà de la condemna a la violència, Brussel·les s’ha mantingut en el mateix discurs oficial.
L’Eurocambra es va aferrar ahir a les crides al diàleg i al respecte al marc constitucional. Fins i tot, el vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans, laborista holandès i responsable dels Drets Fonamentals, va arrencar la seva primera intervenció davant l’hemicicle d’Estrasburg amb el reconeixement que “mantenir l’estat de dret requereix l’ús proporcional de la força”. Els advertiments contra una declaració unilateral d’independència van ser contundents i transversals entre els grups polítics de la cambra.
“No hi ha més moviment que tornar a la legalitat”, afegia més tard un funcionari europeu. Una afirmació del cap de grup de l’Esquerra Unitària resumia el sentiment del debat parlamentari: “Ni la força ni la unilateralitat”.
En plena negociació del Brexit, la Comissió Juncker es nega a considerar cap altre escenari de desmembrament d’una Unió que necessita reformes i cohesió. “El candidat obvi a temperar i negociar una sortida és la UE, garant de facto de la democràcia espanyola”, escrivia ahir el rotatiu britànic The Guardian. Però, segons el portaveu de Juncker, la Comissió “confia en el lideratge” de Rajoy, soci del luxemburguès, de la cancellera Merkel i del president del Consell, Donald Tusk, al Partit Popular Europeu. Sense el Regne Unit, a més, Espanya avança posicions entre els grans de la UE.
Buscant mediadors
Mentre el Govern de la Generalitat continua demanant la mediació de la comunitat internacional, Brussel·les li contesta que seguirà tractant la crisi política catalana com una qüestió interna espanyola. Madrid no vol “tuteles” malgrat que la Unió Europea té experiència en mediacions, i no només fora del territori comunitari. Ho va fer en el conflicte d’Irlanda del Nord, on, des de Brussel·les, es va fer un acompanyament econòmic i polític per esborrar les fronteres físiques i socials entre les dues parts de l’illa durant els Acords de Pau de Divendres Sant. O ho fa, per exemple, a Xipre, ja des d’abans de l’ingrés de la part grecoxipriota de l’illa a la UE.
Amb les institucions europees optant per mirar-s’ho des de la distància, el diari digital Politico, un dels de referència a la capital comunitària, especulava ahir amb possibles noms de mediadors internacionals per al conflicte català, des de l’ex primer ministre britànic David Cameron -per la seva experiència en la convocatòria de referèndums i en la negociació amb els escocesos- fins a George Mitchell, un dels artífexs dels Acords de Divendres Sant, o l’organització International Crisis Group.
