Política 06/03/2015

Unitat de mínims pel dret a decidir davant les reticències d'ICV-EUiA i CCOO a les plebiscitàries

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir acorda una declaració genèrica que evita definir el 27-S com un plebiscit sobre la independència

Roger Mateos
3 min
El Pacte Nacional pel dret a decidir s'ha reunit aquest divendres per debatre els pròxims passos del procés sobiranista / PERE VIRGILI

BarcelonaQuatre mesos després de l’última trobada, els partits i entitats que integren el Pacte Nacional pel Dret a Decidir s'han reunit aquest matí durant dues hores per debatre com encaren els pròxims passos del procés sobiranista. L’última reunió es va celebrar en vigílies del 9-N. Ara, a l’horitzó s’hi situen les eleccions del 27 de setembre, que no generen precisament consens entre les forces sobiranistes a l’hora de considerar-les com un plebiscit sobre la independència.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La reunió ha servit per constatar les reticències d'ICV-EUiA i d'altres actors –com CCOO, el representant del Moviment Laic i Progressista Pau González i, segons algunes fonts, també Núria Ramon, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya– a considerar les eleccions del 27-S com a plebiscitàries. Això ha obligat a consensuar una declaració final genèrica, on es reconeix que les eleccions del 27-S "mantenen el dret a decidir". El coordinador del Pacte, Joan Rigol, ha mirat de teixir un complicat consens al voltant d’una nova declaració aprovada avui i que intenta no incomodar cap de les parts.

El manifest proclama que les eleccions del 27-S "mantenen el dret a decidir exigit reiteradament i multitudinàriament per una gran part del poble català". "Circumscrivint-nos estrictament a la tasca de promoure el dret a decidir, el Pacte fa una crida a la participació ciutadana en el necessari debat i en la corresponent votació", afegeix el text, que demana a les forces polítiques catalanes que "defineixin les seves propostes sobre el futur institucional de Catalunya, així com les seves derivacions socials, econòmiques, culturals, educatives, cíviques, intergeneracionals, territorials, jurídiques, esportives, etc.".

Rigol ha explicat que el text no defineix el 27-S com unes plebiscitàries per no esguerrar la unitat al voltant del dret a decidir. "Mantenir l'esperit d'unitat és fonamental", ha remarcat. Ha puntualitzat, però, que els qui s'han desmarcat explícitament de la consideració del 27-S com un plebiscit han estat una "minoria" de la seixantena de representants que han assistit a la reunió. N'ha mencionat tres: ICV-EUiA, CCOO i el Moviment Laic i Progressista, a més d'un quart actor que no ha revelat.

Els eurodiputats es posicionen

Els eurodiputats de CiU, ERC i ICV-EUiA estaven convidats a exposar com es percep des d'Europa el procés català. L'ecosocialista Ernest Urtasun ha explicat després que a Europa la reivindicació del dret a decidir i d'un referèndum com el d'Escòcia "ens fa forts", però en canvi "buscar dreceres" com les plebiscitàries "ens debilita". En canvi, l'eurodiputat de Convergència Ramon Tremosa ha constatat una "evolució de l'opinió pública internacional" des de la "indiferència i neutralitat" fins a una "simpatia bastant explícita, vist l'enrocament espanyol i el caràcter festiu i democràtic" de les reivindicacions catalanes.

A la reunió ha intervingut també l'eurodiputat d'Unió Francsc Gambús, que ha advertit que als ulls d'Europa no hi ha matisos: "El dret a decidir s'equipara amb el dret a la independència" i cada actor s'hi posiciona. Això implica, segons Gambús, actuar amb "molt rigor" en el procés. En nom de la candidatura europea d'ERC, Ernest Maragall, a la sortida de la reunió, ha tret ferro a la discussió sobre si el 27-S es pot considerar com uns comicis plebiscitaris: "Els resultats diran quin és el seu caràcter. Són els ciutadans qui les convertiran en plebiscitàries".

La CUP no hi assisteix

La CUP ha decidit no assistir a aquesta trobada. És la primera vegada que l'esquerra independentista s'absenta d'un acte convocat per aquesta plataforma, que engloba representants de les institucions catalanes, partits polítics i entitats socials. La CUP es troba en procés de redacció d'una proposta de full de ruta i, fins aleshores, "manté tots els espais relacionats amb el procés en repòs", segons han confirmat fonts del partit a l'ACN. Aquest és el mateix motiu pel qual han congelat les negociacions sobre el full de ruta independentista del president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder republicà, Oriol Junqueras.

stats