Vostè respongui que nosaltres ja el trinxem
Estratègia comunicativa
Aquest estiu els de La Sexta noche van assegurar que havien convidat Artur Mas però que ell declinava anar-hi. Des de Twitter, el cap de premsa del president va negar que l’haguessin convidat. Dues setmanes més tard Artur Mas concedia una entrevista al debat espectacle de la competència directa, Un tiempo nuevo, de Cuatro. D’això se’n diu estratègia comunicativa. Dissabte a la nit vam veure l’entrevista de Sílvia Intxaurrondo a Palau. Des d’aquí costa assimilar l’òptica espanyola de les preguntes, però és que l’audiència no és la mateixa. Preguntes tòpiques i elementals sobre l’apocalipsi independentista. Però Intxaurrondo ho va fer bé. A diferència de l’estil d’Ana Pastor, estava més interessada en l’entrevista que en ella, preguntava segons la lògica no independentista i repreguntava amb discreta picardia. Ho feia amb educació i amb un somriure. I, sobretot, deixava respondre.
El renec contra Catalunya
El més diferent era el format. Abans de l’entrevista (gravada un dia abans) van fer una tertúlia per execrar de la independència. Això sí, hi van incloure Gabriel Rufián (ANC i Súmate), que va fer un noble paper com a contrapès. Tranquil, precís i punyent. L’emissió de l’entrevista de Mas la van fragmentar en tres parts, de manera que entre bloc i bloc ho amenitzaven amb una tertúlia per blasfemar durament sobre tot el que deia Mas i vituperant la independència. Aquí Pilar Rahola actuava d’abanderada defensora de la pàtria, més bregada que els seus contrincants en l’art de la interrupció.El resultat, l’habitual: a les teles espanyoles l’espectacle el dóna el renec contra Catalunya i no la pluralitat dels tertulians. La ironia és que d’això en diguin Un tiempo nuevo.
