El bloqueig a l'Estat deixa el govern espanyol en quadre

BarcelonaMariano Rajoy és un home acostumat a esperar. La seva gestió del temps passa inevitablement per retardar al màxim les seves decisions, i amb aquesta estratègia ha anat desmoralitzant un a un tots els adversaris -interns i externs- que fins ara se li han posat al davant al llarg de la seva carrera política. Ara, un cop més, la seva posició torna a ser la d’algú que espera, en aquest cas que la pressió acabi sotmetent Pedro Sánchez i ell pugui ser investit president. Una espera que a Rajoy aquest cop se li està fent llarga, ja que voldria posar punt final a un rècord que amplia sense pausa: el de dies seguits amb un govern en funcions a l’estat espanyol.

En concret, han passat 245 matins des que les eleccions espanyoles del 20 de desembre van donar pas al Congrés més fragmentat de la democràcia. Més de vuit mesos en què el president del govern espanyol en funcions ha vist com el seu executiu s’aprimava fins a quedar-se amb només 10 ministres, el gabinet més reduït des que el 1977 es va posar en marxa la legislatura constituent. Rajoy, que en els seus primers quatre anys com a president només havia substituït quatre ministres, ha vist com des del 20-D els operaris de la Moncloa han hagut de retirar fins a tres cadires de la taula en què cada divendres es reuneix el govern espanyol. Les que fins ara ocupaven els ministres José Manuel Soria, Ana Pastor i Alfonso Alonso. Pel camí, a més, el líder del PP ha hagut d’afermar la cadira del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, qüestionada arran de l’escàndol per la gravació de la seva conversa amb l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso.

A més d’un home acostumat a esperar, Rajoy és també algú a qui tampoc li entusiasmen els canvis. Això explica que fins al seu tercer any a la Moncloa va mantenir intacte el seu equip, i que quan el va haver de modificar ho va fer forçat per les circumstàncies. El primer que va buidar el despatx va ser Miguel Arias Cañete, que va cedir les seves responsabilitats al capdavant d’Agricultura a Isabel García Tejerina per ser el cap de llista del PP a les eleccions europees del 2014. També en aquella ocasió Rajoy va esperar fins a l’últim minut per fer un anunci que feia setmanes que s’estava coent a la Moncloa. Després van marxar Alberto Ruiz-Gallardón -empès pel seu fracàs amb la llei de l’avortament-, Ana Mato -acorralada pel cas Gürtel- i José Ignacio Wert, que després de protagonitzar innombrables polèmiques i crispar el sector educatiu amb l’aprovació de la Lomce va deixar el ministeri de Cultura per convertir-se en el cap de la delegació permanent d’Espanya davant l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Un càrrec que suposava un premi per a Wert, que es traslladava a París per treballar a la mateixa organització que la seva dona, Montserrat Gomendio.

Sense recanvi

Els problemes per a Rajoy, però, s’han acumulat a partir del desembre. Els papers de Panamà van fer caure José Manuel Soria, i després han sigut Ana Pastor i Alfonso Alonso els que han hagut de deixar l’executiu. La primera per assumir la presidència del Congrés, i el segon per ser el candidat del PP a les eleccions basques. El problema és que la llei estableix que un govern en funcions no pot fer nomenaments per cobrir les baixes, i això ha fet que altres ministres hagin hagut de sumar a les seves responsabilitats les carteres d’Indústria -Luis de Guindos-, Foment -Rafael Catalá- i Sanitat -Fátima Báñez-. Una solució que hauria de ser puntual però que amb el bloqueig de la investidura amenaça d’esdevenir problemàtica si hi hagués alguna crisi en una d’aquestes tres àrees. De moment la investidura continua en l’aire i Rajoy segueix e sperant mentre amplia, dia a dia, el seu rècord d’interinitat.