Sexe, ostentació, esperit funcionarial… els pecats de les ovelles negres de la diplomàcia espanyola

BarcelonaEl ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha destituït de manera fulminant el cònsol d'Espanya a Boston, Pablo Sánchez-Terán, per "deixar de banda les seves responsabilitats consulars", segons han confirmat a l'ARA fonts del ministeri. Tot i que la capital de Massachusetts acabava de ser l'escenari d'un atemptat terrorista que havia deixat morts i ferits, Sánchez-Terán va tancar l'oficina a l'hora de sempre, va recomanar als familiars que truquessin als hospitals i se'n va anar a casa. L'escàndol ha acabat amb la seva destitució, de forma que el diplomàtic se suma a la llista d'ovelles negres d'ambaixadors i cònsols que són desposseïts del seu càrrec per comportament poc adequat, un concepte que inclou des de l'assetjament sexual fins a l'ostentació.

Ostentació a Varsòvia

El 12 de juliol del 2012 el 'Butlletí Oficial de l'Estat' publicava la destitució en el càrrec de Francisco Fernández Fábregas, fins aleshores ambaixador d'Espanya a Polònia. En el seu moment no es va donar cap explicació sobre els motius que van portar el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, a cessar el diplomàtic, i es va arribar a dir que el canvi al capdavant de la representació a Polònia ja estava previst des de temps enrere, però el cert és que la destitució va arribar poc després que un reportatge a Intereconomía TV mostrés Fernández Fábregas durant una festa organitzada a l'ambaixada espanyola a Varsòvia coincidint amb un partit de futbol de 'la roja' durant l'Eurocopa. El reportatge mostrava l'ambaixador oferint un sopar de gala –amb canelobres inclosos–, brindant amb cava, fent regals i exclamant coses tan poc diplomàtiques com "els donarem pel sac als francesos". Molts van considerar que el que va molestar el govern espanyol va ser "l'ostentació", una mala imatge de com es gasten els impostos dels ciutadans en un context de crisi.

Assetjament sexual a Viena

Dos anys abans, el 23 de juliol del 2010, es destituïa el fins aleshores ambaixador espanyol a Viena, el diplomàtic Josep Pons, aleshores president del Reial Mallorca. Contra Pons pesava l'acusació, feta per una treballadora de l'ambaixada, d'un presumpte cas d'assetjament sexual. La dona va interposar la denúncia davant la Fiscalia per a la Igualtat d'Àustria, i el govern espanyol va encarregar una investigació sobre el tema a un diplomàtic, Javier Conde. En el seu informe final Conde va recomanar al ministre que cessés l'ambaixador, però el govern espanyol va esperar a la fi de la presidència de torn de la UE per fer efectiu el cessament. Quan va arribar el moment el mateix acusat havia demanat una excedència a l'aleshores ministre Moratinos amb l'argument que es volia dedicar en exclusiva a la presidència del Mallorca. Pons va negar els fets, i va adduir que la seva relació de proximitat amb la treballadora estava motivada pel fet que, després d'una operació de menisc, necessitava ajut per vestir-se o anar al lavabo.

Visites de "reputació dubtosa" a Nador

L'anterior destitució fulminant d'un diplomàtic espanyol data del 1987, quan el govern va cessar Antonio Fernández de Mazarambroz, cònsol a la ciutat marroquina de Nador, sense que tampoc se'n fessin públics els motius, tot i que algunes fonts van assegurar que el cònsol s'havia "excedit en les seves atribucions consolars". La realitat és que Fernández acumulava queixes oficials, algunes d'elles provinents del ministeri de Defensa. En aquestes queixes s'afirmava que el cònsol anava molt sovint a Melilla i que a les oficines consolars de Nador entraven homes i dones marroquins "de reputació dubtosa" que després obtenien el permís per poder residir a Espanya.