Una alt càrrec d'Irene Rigau admet al TSJC que va fer reunions amb els directors d'escola pel 9-N

BarcelonaLa directora de Serveis Territorials del departament d'Ensenyament a Barcelona Comarques ha declarat aquesta tarda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no va donar ordres ni instruccions als directors d'escoles i instituts per al 9-N. Ha admès que s'hi va reunir dues vegades, els dies 16 i 22 d'octubre, segons fonts que han tingut accés a la declaració, però ha dit que tan sols els va informar de les possibilitats que tenien. Les reunions, ha assegurat, van ser informals i es van fer a petició dels directors -per tranquil·litzar-los-, després que el president, Artur Mas, digués que el procés participatiu es faria a les escoles.

Avui a la tarda han declarat com a testimonis la directora de Serveis Territorials i dos inspectors d'Ensenyament que van enviar queixes a la inspecció estatal per la implicació d'Ensenyament amb el 9-N. Han testificat en la causa contra el president del Govern, Artur Mas, la ja exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, pel procés participatiu del 9-N sobre la independència.

Segons l'advocat de Manos Limpias Pedro Muñoz, la directora de Serveis Territorials s'ha contradit en la declaració i ha dit d'entrada que la Generalitat organitzava el 9-N mentre que després ho ha desmentit. Amb tot, ha admès a l'ARA que la directiva d'Ensenyament ha deixat clar que no havia donat cap mena d'ordre o instrucció. A les reunions hi van assistir una cinquantena de directors de centres i, segons ha dit la directora de Serveis Territorials, s'hi va explicar que tenien tres opcions: no permetre l'ús del centre, deixar-ne les claus però sense que cap membre del claustre s'apuntés de voluntari, o cedir el centre i que alguns dels professors s'apuntessin de voluntaris mitjançant la web del procés participatiu.

Rigau, en una resposta a un requeriment de la Fiscalia, havia comunicat per escrit que ni ella ni ningú del departament d'Ensenyament havia donat "ordres, instruccions, suggeriments o comunicacions verbals o escrites als directors o responsables dels centres públics suggerint o recomanant que consentissin l'accés als col·laboradors del procés participatiu". També hi deia que no havien "existit" reunions "entre responsables del departament d'Ensenyament i directors de centres d'ensenyament dirigides a determinar la manera de procedir en relació al procés participatiu". Aquest darrer punt potser pot ser el més conflictiu d'interpretar després de la declaració de la directora de Serveis Territorials, que ha admès reunions, però només informatives.

La versió de la directora de Serveis Territorials contradiu la dels altres testimonis que han declarat avui. Els dos inspectors d'educació havien enviat un informe a l'Alta Inspecció de l'estat on denunciaven que diversos directors assistents a aquestes reunions els havien dit que els responsables del departament els havien donat "instruccions" sobre com col·laborar amb el procés participatiu. Per això la Fiscalia els havia citat avui.

Un dels dos inspectors ha declarat avui que la directora de Serveis Territorials d'Ensenyament havia enviat correus electrònics on es convocava a reunions "per parlar del 9-N", segons ha explicat quan sortia del TSJC. Ha assegurat que es van fer "diverses reunions", pel cap baix una el 16 d'octubre i una altra al cap de sis dies. En aquelles reunions s'hauria dit als directors dels centres educatius que permetessin obrir-los pel 9-N i que, si no s'hi volien involucrar, busquessin voluntaris per ajudar-hi.

L'inspector ha dit que ha lliurat al jutge impressions dels correus electrònics amb les convocatòries i ha reconegut que no sabia directament què s'havia dit a les reunions –ell no hi estava convocat–, que l'hi havien explicat els directors després de fer-les. El treballador d'Ensenyament en va fer un informe per enviar-lo a la inspecció estatal perquè entenia que, davant d'una il·legalitat, hi estava obligat.