Un exèrcit per a Catalunya?

BarcelonaEl debat sobre la possibilitat que una Catalunya independent tingui exèrcit ha sigut un dels més espinosos en el Procés. La falta d’acord entre els partidaris de la independència, amb posicions molt enfrontades, ha fet que els partits no l’assumeixin en profunditat. Per als contraris a la secessió, la simple referència a la possibilitat d’un exèrcit català ha sigut motiu de befa. No cal anar gaire lluny per veure’n un exemple, ja que a finals del mes d’agost, quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va assegurar en un xat amb ciutadans que una nova República Catalana hauria de tenir un exèrcit, partits com el PSC i Ciutadans van acusar-lo d’obrir un fals debat que no portava enlloc. Però el dilema que va encetar Puigdemont no era nou, sinó que l’independentisme ja havia obert el meló feia temps, i l’expresident de la Generalitat Artur Mas havia apostat públicament en diverses ocasions que una Catalunya independent necessitaria un exèrcit. A les files d’ERC i la CUP, però, la postura del PDECat no convenç i volen que aquest debat es tingui en el moment en què s’hauria de constituir una nova República. Així doncs, quina política de defensa li cal a Catalunya?

SENSE CONSENS

Carles Puigdemont va assegurar fa unes setmanes que era “absolutament indispensable” que una Catalunya independent tingués un exèrcit propi amb una política de defensa “moderna”, i ho va justificar per la necessitat d’afrontar l’amenaça del terrorisme jihadista, just després dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

“No tinguem complexos, Catalunya ha de poder tenir una política de defensa moderna, democràtica i molt homologable als esforços que fan nacions que considerem aliades”, va demanar Puigdemont. És la mateixa postura que han expressat diversos dirigents del PDECat, com Marta Pascal, i també el mateix expresident de la Generalitat Artur Mas, que ho vinculava al reconeixement internacional de Catalunya. Això sí, tots els dirigents del PDECat especifiquen que hauria de ser un exèrcit modern i amb una “tecnificació més alta”, explicava Pascal públicament a principis d’aquest any. Per al PDECat, la seguretat “és la primera de les llibertats” per bastir l’estat del benestar.

La defensa d’un exèrcit català, però, no la comparteix tot l’independentisme, ja que la CUP i ERC es van desmarcar del posicionament de Puigdemont. Els republicans van demanar que el debat es posposés per a més endavant si s’arribava a la constitució d’una nova República, i els cupaires s’han posicionat totalment en contra de crear un exèrcit a Catalunya en diverses ocasions. Així, la CUP defensa que cal buscar alternatives per a una política de seguretat que no passi per crear unes forces armades, però que doni resposta a les situacions conflictives. D’aquesta manera, també demana debatre aquest assumpte més endavant, però sempre anteposant “la promoció de la pau, la no-violència, la seguretat humana, la solidaritat i la cooperació”. No volen aliances amb països que també tenen exèrcits que participen en guerres arreu del món, perquè consideren que amb els cossos armats tampoc se solucionen possibles atacs al propi país. El debat, amb partidaris i detractors, encara està pendent.

L’ÚNIC EXÈRCIT, L’ESPANYOL

El debat sobre quin exèrcit tindria Catalunya en cas d’independència no l’accepten els partidaris de continuar a l’estat espanyol. Així com en altres aspectes es dibuixa un escenari negatiu, en el cas de les forces armades no hi ha més discurs que menystenir el tema en si. De fet, quan Carles Puigdemont va parlar-ne fa poques setmanes, el PSC va acusar-lo d’estar fomentant un “fals debat” dins “l’engany” en què el Govern “vol situar la ciutadania”. Més enllà va anar el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, que va riure-se’n. “Hem de jutjar si està pensant en els problemes reals dels catalans en lloc d’estar jugant al Risk”, va afirmar.

Els partits que defensen la permanència a l’Estat no qüestionen l’existència de l’exèrcit espanyol ni el seu paper com a garant de la seguretat. Segons les últimes dades publicades per l’OTAN, Espanya destina un 0,92% del seu PIB a la despesa militar, el tercer país que menys recursos hi aporta dels 28 que formen part de l’Aliança Atlàntica. Tot i això, és el país que ha augmentat més aquesta xifra en l’últim any, fins a un 17,5% més. En total, el 2016 es van pressupostar uns 5.700 milions d’euros, mentre que per a aquest 2017 la xifra puja fins als 7.600 milions d’euros. Aquests són els números oficials, però diverses associacions com el Centre Delàs han calculat que la despesa real en defensa sempre acaba sent més alta per les partides que estan repartides en altres ministeris però que estan relacionades amb defensa. El 2015, per exemple, va ser de gairebé un 30% superior al que estava previst, segons dades d’aquesta entitat.

Al marge d’això, les diverses maniobres militars que s’han fet en diferents punts del territori català sempre han generat polèmica. De fet, l’any passat l’exèrcit va fer-ne a Collserola i tots els partits del consistori barceloní excepte el PP i Ciutadans van fer una declaració conjunta per demanar que no es fessin “maniobres militars en zones pròximes als centres educatius de la ciutat”. El debat, en el cas dels partidaris de mantenir l’ statu quo, està tancat.