Josep Piqué
Exministre del PP
Integrant dels governs de José María Aznar -va ocupar les carteres d’Indústria, Afers Exteriors i Ciència i Tecnologia- i durant anys líder del PP a Catalunya, la seva carrera política comença al PSUC. “Als 20 anys volia ser revolucionari i em vaig fer comunista; sigueu revolucionaris, però en el sentit modern”, va dir fa anys a militants del PP. Era la primera vegada que es penedia públicament del seu passat. “El comunisme ens ha deixat pobresa material i pobresa moral que frega la indignitat”, va arribar a expressar.
Andreu Mas-Colell
Conseller en els governs de CiU
La seva militància antifranquista va prendre volada com a estudiant a la UB. El 1966 va participar a la Caputxinada, l’assemblea fundacional del Sindicat Democràtic d’Estudiants, i va entrar al comitè universitari del PSUC. La seva carrera acadèmica als EUA va distanciar-lo del marxisme. Va fer la càtedra a Harvard i va ser professor d’economia i matemàtiques a la Universitat de Berkeley. El 2000 Jordi Pujol va fitxar-lo com a conseller d’Universitats i, després del tripartit, Artur Mas el va repescar per fer-lo conseller d’Economia.
Rafael Ribó
Exdiputat d’ICV i actual síndic de greuges
És un històric militant del PSUC, al qual va afiliar-se el 1974. De seguida va ser membre del comitè central i va ser-ne secretari general del 1986 al 1997. Sota el seu lideratge, el PSUC impulsa Iniciativa per Catalunya (IC), una federació de partits -s’hi inclouen l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE) i el Partit dels Comunistes (PCC)- amb l’objectiu de recosir l’espai comunista català i obrir-se a nous sectors socials. Exdiputat al Parlament i al Congrés pel PSUC i per ICV, des del 2004 és el síndic de greuges.
Francesc de Carreras
Catedràtic de dret i fundador de Ciutadans
Fill del president del Barça que va inventar el “més que un club”, va ser un actiu militant antifranquista. Amb 24 anys va unir-se al PSUC, però el 1986, ja sota la marca d’Iniciativa, va deixar la formació en considerar que assumia tesis nacionalistes. Abans havia format part del Consell Consultiu de la Generalitat. El 2005 va ser un dels impulsors de la plataforma Ciutadans de Catalunya, que demanava el no al referèndum de l’Estatut i que seria l’embrió del partit d’Albert Rivera. Als comicis del 2006 va ocupar el lloc 85 per Barcelona de la llista de C’s.
Jordi Borja
President de l’Observatori DESC
Aquest geògraf, sociòleg i urbanista va afiliar-se al PSUC el 1961, va participar en la creació de Bandera Roja, una escissió maoista, i va acabar tornant al PSUC. Sota aquestes sigles va ser diputat al Parlament i tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona, entre el 1983 i el 1995. Ara és president de l’Observatori DESC, el laboratori ideològic on es va forjar el projecte polític d’Ada Colau. Per això, se’l considera un dels padrins polítics de l’alcaldessa, a qui va aconsellar que assumís part del llegat de Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona.
Ferran Mascarell
Exconseller i delegat del Govern a Madrid
La trajectòria política de l’historiador Ferran Mascarell és llarga. L’ha portat a l’Ajuntament de Barcelona, al Parlament i al Govern de la mà del PSC. El 2010 va revalidar el càrrec de conseller de Cultura, però aquest cop sota el govern de CiU, i des de l’any passat és delegat a Madrid de la Generalitat. Tot va començar, però, a Bandera Roja, escissió del PSUC fundada per universitaris i liderada per Marina Subirats, Jordi Borja i Jordi Solé Tura. Mascarell hi va ingressar el 1972, quan estudiava a la UB, i després va passar fugaçment pel PSUC.
