El govern espanyol surt en defensa del concert basc

BarcelonaLes comunitats autònomes batallen dia a dia amb el ministeri d’Hisenda per un sistema de finançament de règim comú que no convenç ningú i, a l’espera d’una revisió de l’actual model, han alçat el dit per assenyalar els “privilegis” fiscals del País Basc i Navarra. Aquest qüestionament ha obligat la Moncloa a tancar files en defensa del concert econòmic. Cristóbal Montoro es va veure obligat a deixar clar que el model foral “no està en qüestió”.

En ple debat sobre el finançament autonòmic -en un context de dificultats per complir l’objectiu de dèficit i garantir els serveis socials-, comunitats de tots colors (tant del PP com del PSOE) han demanat que es revisi l’arquitectura financera basca i navarresa quan s’abordi la de règim comú. És el cas d’Astúries, Cantàbria, Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, el País Valencià i les Illes Balears. Així ho recull un informe del mateix ministeri d’Hisenda que sintetitzava les opinions de les autonomies sobre l’evolució del model de finançament. Per subratllar que aquest document no era en cap cas el criteri de la Moncloa, el ministeri d’Hisenda especificava ahir en el comunicat que “no compartia” la valoració de les autonomies. I afegia que el “manteniment” del règim foral del País Basc i Navarra “garanteix” l’articulació del model territorial. Un avís que ja va llançar dimecres el president basc, Iñigo Urkullu. “Qualsevol modificació unilateral del concert és una línia vermella que no podem permetre i que no acceptarem”, va sentenciar el lehendakari.

D’aquesta manera, el ministeri de Montoro exercia una “defensa absoluta” del règim foral, i recordava la seva “llarga història” i l’eficàcia i eficiència del model.Sense intervenir directament en la discussió, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, també responia des d’Osca (Aragó) a les reivindicacions de les autonomies. Interpel·lat pel president de la comunitat aragonesa, Javier Lambán, el president espanyol va assegurar que confia que s’enllesteixi el nou sistema de finançament, per a les comunitats de règim comú, el primer semestre del 2016. És a dir, ja a la nova legislatura, amb la incertesa de qui governarà. Rajoy va dir que cal evitar que les comunitats “es tirin els plats pel cap”. Una fita que, vist el debat generat, s’entreveu complicada.

El PSC també qüestiona la quota

Qui es va atrevir, primer, a criticar obertament les “asimetries” entre els resultats del model de finançament de règim comú i el concert econòmic va ser la presidenta andalusa, Susana Díaz. Si bé dilluns Díaz afirmava que calia “modular” la quota i “evitar privilegis”, el valencià Ximo Puig -un altre dels protagonistes en la reobertura d’aquesta polèmica- va aclarir ahir que no està en contra del concert però sí de les desigualtats derivades del sistema vigent. Així, va avançar que demanarà per carta a Rajoy una reunió per parlar de finançament. Els socialistes catalans també abracen la mateixa tesi, tot i que no qüestionen el concert. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, es va mostrar partidari de renegociar la quota i va reclamar “solidaritat” a bascos i navarresos, mentre que Carme Chacón, candidata per Barcelona als comicis espanyols, va apostar per constitucionalitzar el finançament en un sentit federal.