Per què han fallat totes les enquestes del 26-J?

BarcelonaAl llarg de la campanya electoral s’han publicat 59 enquestes. En totes es produïa el sorpasso d’Units Podem al PSOE i el PP guanyava però amb un suport similar al del 20 de desembre. Contra tot pronòstic, els socialistes s’han mantingut com a primera força a l’esquerra i els populars han augmentat gairebé fins a cinc punts en percentatge de vot (del 28,71% al 33,03%). Per què totes les previsions han sigut equivocades? Què ha fallat aquest cop en les enquestes? Els experts consultats per l’ARA assenyalen diverses raons, com la bossa d’indecisos, la baixa participació, l’espiral del silenci i l’efecte del Brexit en el tram final de la campanya.

“No havíem detectat la pujada del Partit Popular”

El centre d’estudis d’opinió GESOP, pilotat per Àngels Pont, va elaborar diverses enquestes al llarg de tota la campanya fins al mateix dia de reflexió (això sí, les últimes publicades des d’Andorra). En totes, Units Podem superava el PSOE (l’hi donaven un 24% d’estimació de vot, enfront del 21% obtingut) i el PP no obtenia més del 29% (ha assolit el 33% dels vots). “No havíem detectat la pujada del PP”, justifica a l’ARA Pont, que afegeix que, tot i que els resultats no coincideixen amb el que s’havia projectat, les enquestes “no estan mal fetes”. Explica que a última hora bona part dels indecisos van optar pels populars, un moviment en el qual creu que van influir el Brexit i la por a la incertesa per l’avanç de les noves formacions com Podem i Ciutadans.

També admet que, en les enquestes, el partit de Pablo Iglesias estava “sobredimensionat”: “Molta gent que havia dit que votaria Units Podem finalment no va anar a votar”. Així, la hipòtesi amb què de moment treballa Pont és que la coalició de Podem i IU s’ha vist perjudicada per la baixada de la participació, ja que els socialistes no han augmentat el seu suport. Si bé el votant del partit lila tendeix a l’abstencionisme, el votant del Partit Popular té un perfil més “fidel” que concep la participació electoral com un “deure” més que com un “dret”.

“La projecció d’escons ha sigut agosarada”

Quan s’interpreta una enquesta, cal fixar-se en diferents dades. El director de la consultora GAPS, Oriol Moles, diferencia entre la intenció directa de vot, l’estimació de vot i la projecció d’escons. Mentre que el primer element ens informa de les opcions estrictes de la mostra (els ciutadans que han sigut consultats), el segon extrapola els resultats a tota la població. Per fer-ho, es cuinen les respostes tenint en compte la bossa d’indecisos i el vot ocult, entre altres factors. Fins aquí -apunta- el marge d’error és petit, ja que la complexitat arriba en la projecció d’escons.

Molas apunta que fins ara, en un sistema bipartidista, era relativament fàcil, d’acord amb l’estimació de vot, saber qui s’emportaria els diputats en cada circumscripció. En el moment en què són quatre partits els que es disputen el pastís, es fa més difícil, tenint en compte, a més, que el comportament electoral no és homogeni a tot l’Estat, sinó que canvia en cada província. Arran d’això, valora que, en les enquestes del 26-J, la projecció d’escons ha sigut “agosarada” i s’aferra a les dades: mentre que en estimació de vot les enquestes s’han equivocat entre 1 i 3 punts, en la traducció a diputats el marge d’error s’ha disparat.

Per acostar-se més a la realitat, també en l’estimació de vot diu que s’hauria d’ampliar la mostra dels 2.000 enquestats de la majoria d’enquestes a una mostra de 20.000 persones. Una xifra insostenible pressupostàriament per a les empreses, afirma. Molas afegeix que la volatilitat del vot i els indecisos dificulten les previsions, a més de recordar que, si falla la predicció en un partit, se’n ressenten les de la resta.

“La gent no menteix quan contesta, sinó que calla”

Diumenge a les vuit del vespre es va publicar el sondeig a peu d’urna que confirmava el sorpasso d’Units Podem indicat per totes les enquestes i una victòria ajustada del PP, que baixava respecte al 20-D. Més tard s’esfumava aquest escenari. Per quina raó? Sabent que els indecisos no poden distorsionar els resultats (la gent contesta després de votar), el director de comunicació de Sigma Dos, Antonio Asencio, apunta una tesi: “La gent no menteix quan contesta, sinó que calla”. És a dir, considera que es pot haver produït una “espiral del silenci” en relació al PP. Pot ser que els seus votants hagin rebutjat respondre a les enquestes en percebre que mantenien una posició minoritària respecte a l’estat d’opinió general i han alimentat un sobredimensionament de Podem, els votants del qual sí que responien indicant les seves preferències.

Des d’un punt de vista tècnic, el director de comunicació de Sigma Dos assegura que el sondeig és metodològicament complex tenint en compte que, en realitat, es tracta d’una suma de fins a 52 sondejos, un per província. Asencio explica que, com que els escons van ser molt disputats en moltes de les demarcacions, creu que es va anar engreixant el marge d’error fins a esbiaixar el dibuix final. Tanmateix, aquesta és només una de les hipòtesis, ja que cal analitzar en profunditat els resultats.

“L’elector ha sigut més conservador”

El politòleg Toni Rodon afegeix un nou element d’anàlisi: “[En aquests comicis] l’elector ha sigut més conservador que el 20-D”. Rodon es refereix al suport als partits tradicionals i considera que les enquestes van sobrevalorar el vot del canvi. Rodon interpreta que, a l’hora de col·locar els indecisos, durant la cuina, es van atribuir massa vots als nous partits. També afegeix que no s’ha tingut en compte el “diferencial de mobilització” entre el votant d’esquerres (més abstencionista) i el de dretes. En aquest punt, es fixa en els resultats de C’s, que indiquen que, a més de participar més, la dreta ha preferit concentrar el vot útil en el PP. Sobre el Brexit, a diferència d’Àngels Pont, creu que l’efecte ha sigut “mínim”.