BarcelonaLa independència és l’única via per treure el català de la situació d’“excepcionalitat” en què es troba. Aquesta és la principal conclusió de l’informe Balances lingüístiques, un recull dels greuges de l’Estat contra el català que ahir va presentar la Plataforma per la Llengua, l’associació que promou la llengua catalana. Segons va denunciar a l’ARA l’autor de l’article, Bernat Gasull, no hi ha cap altre idioma de dimensions similars al català -uns 10 milions de parlants, tants com el noruec, el danès o l’eslovè- que no tingui el “ple reconeixement” i l’estatus de llengua oficial del país del qual forma part. “És la llengua més desprotegida legalment”, lamenta Gasull, que afirma que no hi ha cap llei ni reglament estatal que afavoreixi el català per sobre del castellà, una “anomalia” entre la resta d’estats de la UE.
Més enllà de la diagnosi alarmant, l’entitat va avisar que el més preocupant és que no hi ha “voluntat real de canvi” per part de l’Estat. Gasull va recordar que ni el PP ni el PSOE volen canviar la Constitució per evolucionar cap a un règim lingüístic comparable “a la resta de països plurilingües” europeus, i va avisar que Podem tampoc ha presentat cap proposta “per igualar el català i el castellà”. “L’única sortida per arribar a tenir un estatus comparable als idiomes europeus de dimensions similars al català és la independència”, va sentenciar Gasull.
Per això, la Plataforma per la Llengua va animar a votar Junts pel Sí o la CUP, que durant la presentació de l’informe van discrepar sobre l’estatus que una eventual Constitució catalana hauria de donar al castellà. Si bé Teresa Vallverdú (Junts pel Sí) va defensar que el castellà hauria de tenir “un cert grau de cooficialitat”, Julià de Jòdar (CUP) va afirmar que el català és la llengua “amenaçada” i l’única que cal protegir. Des de la Plataforma per la Llengua, conscients que aquest és un dels debats més sensibles, van limitar-se a defensar un sistema en què ningú se senti exclòs. Amb tot, el membre de la Plataforma per la Llengua, Francesc Marco, va demanar posar fi al “nacionalisme lingüístic” de l’Estat i dissenyar des de zero un país “a favor del català i no en contra”.
