El dia que el jutge més incòmode va rebre un bany de masses

BarcelonaDijous a la tarda Santiago Vidal i la seva esposa van sortir a passejar pel Born. El jutge necessitava esbargir-se, prendre l’aire, mentre esperava la sentència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que s’estava allargant més del previst. Feia massa estona que estava tancat a la secció desena del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i la reunió de l’òrgan de govern dels jutges acabaria durant deu hores. Una suspensió de tres anys (aprovada per 12 vots contra 9) apartat de la carrera judicial era finalment la decisió adoptada. Una decisió “per motius ideològics i polítics, no pas jurídics”, tal com ell mateix es va encarregar de recordar quan, ahir al matí, just l’endemà de rebre la notícia, va sortir a saludar la gent que es manifestava a les portes del TSJC per donar-li suport.

Diverses entitats convoquen la manifestació: Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Sobirania i Justícia, Juristes per la Independència, Juristes Demòcrates i la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’ICAB. Per l’altaveu sona la cançó Tornarem. Hi ha diversos polítics, sobretot d’Esquerra i Iniciativa (cap de Convergència): Oriol Amorós, Pere Aragonès, Anna Simó, Joan Tardà, David Companyon i Salvador Milà. També Muriel Casals, d’Òmnium Cultural, i Jaume Asens, de Barcelona en Comú.

Parlo amb en Quim, simpatitzant d’ERC des de fa uns deu anys, que porta una xapa de l’Oriol Junqueras a la butxaca i considera que Vidal s’hauria de presentar a president de la Generalitat. Li explico que de moment ha transcendit que li han ofert ser el número dos d’ERC a la llista per Barcelona. “Ui, no! Això li queda massa petit”, em diu la Rosa, que passa per allà i escolta la conversa.

Mireia Casals, de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, llegeix el comunicat entre un autèntic formiguer que acomboia un Vidal que no dóna l’abast a saludar i rebre abraçades, paraules d’ànim i mostres d’escalf. No és gaire alt i en algun moment sembla talment sepultat sota l’allau, per sort controlada i afectuosa. “És un dels dies més difícils de la meva vida, però també un dels més emocionants per sentir el suport reconfortant de la ciutadania i la societat civil”, diu Vidal en el seu parlament. Destaca també que el que fa més por a les elits i al poder establert és que algú s’atreveixi a qüestionar l’ statu quo : “Durant aquests tres anys de suspensió continuaré treballant per fer realitat el somni de la meva vida, veure que la República catalana és una realitat”. Queda clar que dóna així el tret de sortida a la seva nova carrera, la política.

“Tots som Santi Vidal”

Entre consignes per la independència i la llibertat d’expressió, el cant espontani d’ Els segadors, “Tots som Santi Vidal”, el jutge es dirigeix de nou a l’interior del TSJC. No sense abans saludar una per una les persones que se li apropen. És una estrella enmig d’un bany de masses. Sento una senyora de Sant Sadurní d’Anoia -el seu poble- que es lamenta per no haver-li pogut fer un petó. Una altra ha confós el crit de “Santi!” per “Canti!” i es pregunta si ja en sabrà gaire, de cantar.

Just al peu de les escales del tribunal coincideix amb Carlos Jiménez Villarejo i es fan una gran abraçada. “Jo vaig sortir d’aquest edifici ja fa molts anys per massa comunista”, explica l’exfiscal d’Anticorrupció -ara militant de Podem- a una senyora que el felicita. I es mostra molt contrariat per “l’atropellament” a què ha estat sotmès Vidal. “És una falta de respecte total a la independència del poder judicial i demostra que els poders polítics dominants sempre es veuen beneficiats. És una desgràcia per a l’estat de dret”, precisa Villarejo, que també es mostra esperançat que la sentència del CGPJ quedi anul·lada pel Tribunal Suprem.