Publicitat
Publicitat

La Guàrdia Civil va assaltar 'El Temps' i Catalunya Ràdio va suprimir 'L'orquestra'

Els mitjans catalans, sota pressió política i policial

L'operació policial contra l'independentisme radical va tenir conseqüències negatives per a la llibertat d'expressió. Alguns periodistes van ser detinguts i molts altres es van sotmetre a la censura.

Tres periodistes van ser detinguts, empresonats i torturats: Eduard López, d' El Punt ; Carles Bonaventura, del Diari de Girona, i Oriol Malló, d' El Temps . Durant unes hores també va ser detinguda Dolors Bellés, d'El Punt , tot i que va ser alliberada posteriorment. En el cas del setmanari, la seva redacció va ser assaltada per la Guàrdia Civil, davant l'estupor dels redactors que hi eren presents.

Aquest setge contra els periodistes va tenir com a resposta una campanya molt intensa de protesta, sobretot liderada per El Punt i El Temps , que es va intensificar quan es van conèixer els primers casos de tortures contra els detinguts. La majoria de mitjans, però, van fer seguidisme del govern espanyol i van justificar l'operació policial, minimitzant o amagant les acusacions de tortures. Davant la falta de suport dels seus caps, molts periodistes van optar per l'autocensura per esquivar problemes a la feina.

Un dels que no ho va fer va ser el periodista Jordi Vendrell, que llavors pilotava el programa L'orquestra, de Catalunya Ràdio, que era líder en la franja de tres a quatre de la tarda. El programa era una tertúlia amb tres convidats fixos d'arreu del país: Vidal Vidal, Josep Murgades i Modest Prats, cadascun dels quals portava cada divendres un convidat de manera rotatòria.

El divendres 10 de juliol li tocava a Murgades, i va convidar-hi el filòsof Josep-Maria Terricabras. Com era previsible, de seguida la conversa va derivar cap a l'operació policial en marxa i, a causa del perfil d'alguns dels tertulians, va adoptar un to obertament hostil contra el jutge Garzón i contra el govern espanyol. Alguns mitjans espanyols, com El País , van ser durament criticats pel seu suport a l'operació.

La reacció va ser immediata. El PSOE, a través dels representants del PSC al consell d'administració de la llavors Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), va exigir la destitució fulminant de Vendrell i la supressió del programa.

L'ens públic, que controlava CiU, va acceptar la petició, i el programa va ser suprimit. "El divendres 17 havia de ser l'últim de la temporada i ja ens havien dit que continuaria al setembre perquè era líder", explica Murgades, "però ens vam trobar que aquell, en el qual no va haver-hi tertúlia, va ser l'últim".

Malgrat que els socialistes exigien el cap de Vendrell, no el van acomiadar però sí que el van suspendre de feina durant un any, tot i que li van mantenir el sou. Fidel al seu caràcter, el periodista, que es va fer popular amb Quim Monzó i Ramon Barnils amb l'espai El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico , no va perdre el sentit de l'humor i s'ho va prendre com un any sabàtic, tot i que va quedar estigmatitzat i mai va tornar a dirigir o presentar cap programa. Vendrell va morir el 8 de juliol del 2001.

Més continguts de