Publicitat
Publicitat

EL PLE DEL PARLAMENT

La partícula del president és el pacte fiscal

El món científic va celebrar ahir el descobriment del bosó de Higgs, una partícula a partir de la qual es mesura la massa de tot el que conforma l'Univers. A la mateixa hora que s'anunciava la troballa de l'anomenada partícula de Déu, al Parlament, Artur Mas proclamava que el pacte fiscal és la seva partícula celestial, la fórmula que pot aconseguir-ho tot per a Catalunya. "El debat real" és el pacte fiscal, va concloure Mas. Els 1.500 milions de la Tisorada III, els diners que Madrid ens deu i les injustícies del sistema, tots aquests problemes se solucionaran amb el pacte fiscal, segons el president.

La sessió em va recordar el moment de la veritat d'una timba de pòquer, quan els jugadors mostren les cartes. La partida va evolucionar de la següent manera: el Govern busca el pacte fiscal com si fos un escala de color malgrat que, com diu Duran i diu el silenci de bona part de les elits econòmiques, és improbable que la jugada pugui sortir. Del PSC vaig aconseguir aclarir que estan en contra del copagament i de l'euro per recepta, que consideren que el pacte fiscal és una operació electoral de Mas i que Marina Geli vol ser francesa. "Políticament francesa", va precisar. Geli és bona oradora però ahir parlava massa a prop del micròfon i cada frase seva anava acompanyada d'un soroll -"pf, pf, pf"- causat per la seva respiració.

Sánchez-Camacho va dir coses interessants que poden doldre: va garantir que el PP és el millor soci que té CiU, va admetre que l'Estat centrifuga deute a la Generalitat, però que la Generalitat fa el mateix als ajuntaments. Per acabar, per lluir múscul en el conflicte pel català, va recordar que "als Països Catalans, el PP és la força més votada". Sí, sí, va parlar de Països Catalans.

Per llotja, la del Camp Nou

Joan Herrera, el més dur, anava com una bici elèctrica: va criticar els pactes CiU-PP i va rebatre la frase que Mas havia dedicat al PSC en la darrera sessió de control: "No hi ha diners. Quina d'aquestes quatre paraules no entenen?" Herrera va garantir que sí que n'hi ha si s'augmenta la pressió fiscal als rics i a les empreses contaminants i si s'evita subvencionar bancs, concessionàries d'autopistes i "la premsa amiga". Herrera també va demostrar que en qüestions d'elits potser va una mica coix: va afirmar que les grans fortunes es reuneixen a la llotja del Bernabéu i al Liceu. Això ja no és així perquè la cultura ha passat a millor vida i a Barcelona el punt de trobada de la gent guapa i rica és la llotja del Camp Nou.

Esquerra va ser menys bel·ligerant. "El nostre discurs no és pujar al tamboret per protestar contra tot ajustament", va dir Joan Puigcercós, disposat a negociar el pacte fiscal i que només va criticar les retallades en educació i recerca. Només Joan Laporta va ser més solidari amb CiU. L'expresident del Barça va intervenir breument per "felicitar" el Govern per una exposició de les retallades "completa" i "plena de raons". A Solidaritat, Uriel Bertran, abonat a paraules contundents, va denunciar sense despentinar-se el "genocidi cultual i lingüístic". De Ciudatans destacaria una reacció fora de micròfon d'Albert Rivera: Herrera va exigir a Mas que sotmetés el projecte d'Eurovegas a votació parlamentària. Mas va replicar: "¿Coneix vostè algun país on el Parlament decideixi quines han de ser les inversions estrangeres?" "Sí, Cuba", va dir en veu alta Rivera, que al Parlament sembla que no calla ni quan va al lavabo.

De les explicacions del Govern es dedueix que estem molt cardats. Les "mesures generadores d'estalvi" -terminologia d'Andreu Mas-Colell- fins i tot afecten símbols com l'Observatori Meteorològic de Montserrat i el servei d'atenció telefònic al ciutadà. La Moreneta i el 012, doncs, víctimes de la crisi: quan caurà el Club Super3?

Més continguts de