Política 18/12/2011

Mor 'Cala', Josep de Calassanç Serra, puntal de la cultura a la Catalunya Nord

Va ser un dels fundadors de Terra Lliure, es va exiliar a finals dels setanta i ara presidia el Casal Jaume I de Perpinyà. Era el cap de taula d'una de les grans famílies independentistes, els Serra, amb les seves germanes Eva i Blanca, i la seva filla Joana, nova propietària de la Llibreria Catalana.

Albert Balanzà
2 min
Josep de Calassanç Serra, 'Cala', un dels puntals de la cultura a Perpinyà

BarcelonaLa veu aguda i la cara sempre somrient del 'Cala', un dels veterans activistes independentistes de Catalunya Nord, ha desaparegut per sempre aquest diumenge després d'una operació de cor a Montpeller que no ha pogut superar. El 'Cala', com tothom el coneixia, passarà a la història com a un dels més inquiets llibreters de Perpinyà, una professió que ha traspassat a la seva filla Joana, que el passat 25 de novembre va rebre el testimoni de Joan Miquel Touron i va agafar oficialment les regnes de la Llibreria Catalana de la plaça Joan Payrà. "He mamat la professió de llibretera a casa", deia Joana Serra del seu pare a l'ARA aquell dia en el marc d'una festa que va reunir totes les veus del vell i nou catalanisme a la capital del nord.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Com a llibreter, el 'Cala' deixa editat sobretot 'Qui sem/Qui són els catalans del nord', el llibre que des de 1992 es va convertir en una mena de bíblia per conèixer tots els noms i tots els cognoms de la política, l'economia, la societat i la cultura de la Catalunya Nord, però lògicament la seva llarga vida, a cavall de la Transició a l'Estat espanyol, també va estar marcada per la seva pertinença a l'independentisme de primera hora. Serra, juntament amb Jaume Martínez i Pere Bascompte, va fundar Terra Lliure i va patir l'exili dos cops, l'últim dels quals arran de la mort de Félix Goñi, un dels quatre morts de l'organització que van morir en atemptats que intentaven cometre ells mateixos. Serra, curiosament, després va ser el més ferm partidari de la dissolució del grup armat i va ser expulsat el 1982. A partir d'aquí, la seva trajectòria cultural és sinònim del Centre Cultural Català del carrer Gran de la Moneda, del Casal Jaume I, de la històrica Ràdio Arrels, de l'entitat cultural Aire Nou de Baó. El 2002 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord.

stats