Publicitat
Publicitat

Un procés negat en públic que avança mil·limètricament

Una vegada més, la vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría negava ahir que el govern espanyol estigui negociant amb ETA. Quan ho negava, encara no s'havien fet públiques les conclusions de la comissió de verificació internacional, però segurament en coneixia detalladament el contingut. A través de la comissió, que hi ha mantingut contactes directes, ETA obre la porta per primer cop a entregar les armes si el govern accepta formalitzar un diàleg i busca una solució raonable per als presos de l'organització. És un gest més que arriba després d'un altre i abans del proper, que encara no sabem, en el llarg camí cap a la pau.

L'anterior gest l'havia fet el govern espanyol amb el pla de "reinserció" de presos, que va fer disparar l'alarma entre els sectors immobilistes que no volen un procés de pau, bunqueritzats darrere les associacions de víctimes. En aquesta pla, el govern de Mariano Rajoy reconeixia per primera vegada els reclusos d'ETA com a presos polítics sense dir-ho. Concretament, l'executiu assumia els "elements diferencials" del col·lectiu de presos etarres respecte a "altres formes de delinqüència més comunes". Una novetat que trenca amb la literatura penitenciària antiterrorista que s'ha negat sempre a diferenciar un etarra d'un violador i els tractava com a presos comuns, tot i que els aplicava la dispersió, cosa que no es fa amb els comuns. El pla del govern de Rajoy, que curiosament no citava en cap moment ETA, estableix també un tractament individualitzat per a cada pres, però planteja que serien els centres "ubicats al País Basc" i altres de "pròxims" els que acolliran de manera "prioritària" aquests programes de reinserció. Una manera molt delicada de començar a parlar d'acostament de presos.

És un moviment molt petit, pràcticament imperceptible, però la millor prova de la seva importància va ser el rebuig que va despertar en Jaime Mayor Oreja, el guardià de l'immobilisme. L'esquerra abertzale va complir el guió i també el va rebutjar, primer perquè abans de seure a negociar, qualsevol moviment és insuficient. I, després, perquè si l'hagués aplaudit hauria servit de coartada als contraris del procés de pau per justificar el seu rebuig.

És probable que el govern espanyol continuï dient que no negocia, perquè la societat espanyola no està prou madura per assumir un procés de pau en obert, amb llums i taquígrafs. Però els moviments, lents, de vegades imperceptibles, hi són. Un cop han parlat els mediadors, és probable que ETA faci pròximament un nou gest per afavorir el procés de pau i donar-li velocitat i irreversibilitat. Rajoy està atrapat pel seu discurs, però ETA pot fer molt per desmentir-lo.

Més continguts de