Publicitat
Publicitat

LA GOVERNABILITAT D’ESPANYA

L’acord PSOE-C’s no sedueix ni el PP ni Podem

Acorden la “reforma exprés” de la Constitució però els falten desenes de vots per canviar-la i per a la investidura

Primer gran acord amb la vista posada en la investidura. No és el pacte que inaugura la legislatura – ho va ser el de la mesa del Congrés entre el PP, el PSOE i C’s– però sí que és el que obre joc pensant en qui ha de ser president i amb quins suports. La setmana que ve, el dimarts 1 – el debat s’avança un dia per quadrar terminis i si cal repetir eleccions que siguin un diumenge, el 26 de juny–, Pedro Sánchez intentarà arribar a la Moncloa. Si res no s’estronca (falta la ratificació dels respectius òrgans interns) compareixerà a la Carrera de San Jerónimo només amb 130 vots sota el braç: els 90 del PSOE i els 40 de Ciutadans. Després de dies d’intenses negociacions, les dues formacions van arribar ahir a un acord –que ara hauran de redactar i ratificar els òrgans respectius, començant per les executives d’aquest matí– que conté com a mesura estrella una " reforma exprés" de la Constitució. El pacte té, d’entrada, dues grans mancances que el poden convertir en paper mullat si el PP i Podem no canvien d’actitud: ni assegura a Sánchez la investidura –li faltarien 46 escons– ni garanteix majories per als canvis constitucionals. La majoria del PP al Senat la frena.

En qualsevol cas, Sánchez i Rivera es van mostrar satisfets dels avenços encara que siguin lluny de seduir la resta de partits i de ser, per tant, efectius. Les nombroses rodes de premsa ahir a la tarda al Congrés ho van evidenciar. La reforma de la carta magna, que el líder del PSOE va acceptar hores després que la proposés el de Ciutadans, no es faria pel procediment agreujat, que requereix majories més reforçades, dissoldre les Corts i un referèndum. La via proposada requeriria el suport de tres cinquenes parts dels senadors i diputats.

Crear "consells d’alcaldes"

El pacte a dos preveu cinc canvis, la majoria emmarcats en les promeses de regeneració política i lluita contra la corrupció. El primer seria la supressió de la figura de l’aforat, un privilegi que permet que a diputats, senadors i membres de governs els jutgin al Tribunal Suprem o als tribunals superiors de justícia. La figura quedaria reduïda als suposats delictes comesos en el marc de la seva tasca parlamentària. El segon seria reduir de mig milió a 250.000 les firmes necessàries per tramitar iniciatives legislatives populars al Congrés.

En tercer lloc es reformaria el sistema d’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial –passaria de 20 a 10 vocals–, el Tribunal Constitucional i altres òrgans institucionals per despolititzar-los. Els partits proposarien experts que, després d’un sorteig per crear una comissió, triarien els candidats als càrrecs en funció dels currículums.

El quart punt seria limitar a vuit anys els mandats del president del govern. El cinquè punt és el més complex. C’s volia suprimir les diputacions perquè les considera una "bombolla política". El PSOE –que proposava redefinir-les– vol fer-ne consells provincials d’alcaldes "per seguir donant servei als municipis". El primer gran pacte del partit de Rivera en deu anys de vida arriba, però, consagrant un dels "privilegis nacionalistes" contra els quals va néixer: se suprimirien totes les diputacions llevat de les basques, que seguirien recaptant tots els impostos. Són la base del concert que es nega a altres territoris. En el cas català, l’anterior Govern, que va abandonar la idea de les vegueries, les considerava clau per a la Hisenda pròpia.

Barricada del PP als ajuntaments

Grups d’esquerres com Podem i Bildu van considerar la reforma curta perquè no aborda qüestions com la territorial. Pablo Iglesias, a més, va titllar-la de "focs d’artifici" davant la manca de suports, tot i que el seu programa no topa amb els punts acordats. El PP es va mostrar molt molest per la intenció d’acabar amb les diputacions. Presentaran mocions a tots els ajuntaments d’Espanya per posicionar-los contra la reforma. L’andalús Javier Arenas va dubtar de la legalitat de suprimir-les. El PP i C’s es van reunir ahir i els populars esperen que, si Sánchez fracassa, sigui aleshores el torn de la negociació entre Mariano Rajoy i Rivera. C’s va instar-los a tenir a punt un grup de treball per fer-ho. No abandona la idea del tripartit d’ordre.

Contra la consulta a Catalunya

L’acord inclou una simplificació dels contractes reduint-los a tres, no incrementar l’IRPF dels assalariats, abaixar l’IVA cultural (no determinen fins on des del 21% actual), reformar l’impost de successions i complementar rendes més baixes. També hi haurà el compromís explícit contra qualsevol consulta o referèndum a Catalunya.

Aquest punt allunya el suport dels independentistes i encareix el dels 12 diputats d’En Comú, integrats a Podem, si són coherents. Per ara, els números no surten per a la investidura ni en primera volta (la majoria absoluta són 176 escons) ni en segona (cal majoria simple). El PSOE compta ara amb 130 vots a favor, però en té 142 en contra de garantits (PP, ERC, CDC i Bildu). Si els 65 de Podem voten no, no hi haurà res a fer. Per això Sánchez intenta ara que s’abstinguin. Necessitaria, però, 13 vots favorables per arribar als 143. Serien els del PNB (6), Compromís (4), IU (2) –ahir Alberto Garzón va definir-se de nou com a incompatible amb C’s– i Coalició Canària (1). Una majoria suficient per ser investit però amb una operativitat enverinada al Congrés.

En tot cas, el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ja ha volgut deixar clar aquest dimecres al matí que en cap cas Podem s'abstindrà en la investidura si es forja un acord entre el PSOE i Ciutadans. "Serà un no el dia 2 i un no el dia 5", ha advertit en una entrevista a Catalunya Ràdio.

El Cercle d’Economia insta a "negociar sense exclusions" i fer govern

Diversos cercles i associacions d’empresaris, entre els quals hi ha el Cercle d’Economia, van reclamar ahir als partits polítics que "interpretin correctament els resultats [de les eleccions del 20-D] i dialoguin, negociïn i pactin sense exclusions" per formar un govern estable, i van apuntar que unes noves eleccions serien "un fracàs incomprensible". En un manifest conjunt, els empresaris afirmen que la "complexitat resultant" dels comicis del 20-D s’hauria de veure com una "oportunitat per recuperar l’esperit de consens que va presidir la Transició". Així mateix, opinen que el nou govern que es formi a l’Estat s’ha de marcar com a objectius prioritaris la consolidació de la recuperació i que aquesta arribi a tota la societat, una "regeneració" de la vida política, econòmica i institucional i que s’abordin grans reformes, tant socials com empresarials, així com la necessitat que es "canalitzi" la situació de Catalunya, immersa en ple procés sobiranista. El text està firmat per associacions balears, basques, andaluses, gallegues, madrilenyes i valencianes.

Més continguts de