Publicitat
Publicitat

CRÒNICA

La xuleria de Rajoy

Si el de Rajoy és un cas inèdit la seva conducta també ho va ser

Si el de Rajoy és un cas inèdit -és el primer president en exercici que declara com a testimoni per corrupció al seu partit-, la seva conducta també ho va ser: va rebre els retrets fins i tot d’Ángel Luis Hurtado, president del tribunal, que s’havia oposat en minoria a la seva declaració i que havia lluitat sense èxit perquè es fes per videoconferència. Però en lloc de dignificar la institució presidencial i agrair el tracte del tribunal, el seu comportament cap als lletrats, passant per sobre del tribunal, es va inspirar en l’estil navajero del portaveu Rafael Hernando. El seu càrrec de president li hauria d’haver aconsellat contenció, però, com ha dit una font jurídica, “Rajoy ha vingut a donar pel sac”. Rajoy es va presentar com un president del PP celestial. Els seus anys de vicesecretari i secretari general no han tingut res de terrenal. Rajoy, geni i figura.

“Negar. Negar. Negar. La seva teoria de la defensa penal consistia simplement a negar!”, diu un advocat a la novel·la de John Grisham La tapadora. Aquesta negació, lamentablement, no va rebre de les acusacions la resposta adequada. Per exemple, sobre la reunió del març del 2010 al despatx de Rajoy entre Luis Bárcenas, la seva dona Rosalía i Javier Arenas. Rajoy i Arenas s’han posat d’acord: no es va pactar res, va ser una reunió “humana” de comiat. Però María Dolores de Cospedal va aixecar la llebre el 14 d’agost del 2013 davant el jutge Ruz: al despatx de Rajoy es van pactar les condicions de sortida de Bárcenas i el president del PP l’hi va dir a Cospedal 8 mesos més tard. L’acord consistia en 20.000 euros mensuals, cotxe amb xofer, secretària i sala per guardar-hi documents. Per què explica això, Cospedal? Primer, perquè va ser així; segon, perquè Bárcenas havia declarat el 6 de febrer del 2013 a Anticorrupció que havia arribat a l’“acord de compensació” amb... Cospedal. I la secretària general, revelant el pacte Bárcenas-Rajoy-Arenas, es reafirmava en el que havia declarat sobre els sobresous al gener: “Que cadascú carregui el seu mort”. Arenas i Rajoy havien d’aguantar el “mort” dels 20.000 euros. Però cap lletrat va recordar ahir aquesta contradicció.

Un dels temes que va provocar comentaris irritants i menyspreatius de Rajoy va ser el dels SMS a Bárcenas. En un, del 10 d’abril del 2012, hi deia: “Luis, res és fàcil però fem que el que podem. Ànims”. Rajoy va contestar, irritat, que volia dir exactament això: que “fem el que podem”. I després va afegir, amb certa tensió, mofant-se del lletrat, que res del que feien era “contra” el procés penal. Una resposta interessant. Perquè en un SMS anterior, Bárcenas li demanava que rellevés el fiscal en cap d’Anticorrupció, Antonio Salinas, i les dues fiscals, Concha Sabadell i Míriam Segura. Rajoy i Bárcenas van confiar aquestes gestions a l’“enllaç” pactat: Alfredo Prada, president de la comissió de justícia del Congrés. Prada va fer gestions per satisfer Bárcenas amb el suport clandestí de Rajoy, però no va aconseguir el suport del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón.

Ángel Galindo, advocat de José Luis Peñas, el denunciant del cas Gürtel, va preguntar ahir a Rajoy per l’SMS en què Bárcenas li recordava que, a través del seu “amic” (Alfredo Prada), sonava un nom per substituir Salinas, però Hurtado va advertir a Rajoy que la pregunta era impertinent i que no contestés.

Van fer el que van poder, però el que demanava Bárcenas era massa. Rajoy va incórrer ahir en una excusatio non petita afirmant que no van fer “res” contra el procés penal. I ja sabem que això equival a una... accusatio manifesta.

RE

Més continguts de

RE
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT