En relació al sistema de salut català, hi ha dos axiomes àmpliament compartits: està infrafinançat i, malgrat aquest dèficit, dóna un molt bon servei. Com es pot arreglar això? El Consell Assessor per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari ha rebut l’encàrrec del govern de Mas d’anar una mica més enllà del que ha fet fins i posar-se a pensar vies concretes de solució, amb l’horitzó d’un estat propi. Si disposéssim de totes les facultats polítiques per actuar, què caldria fer?
Tal com expliquem avui al diari, els experts d’aquest consell hi han començat a treballar. Amb un objectiu prioritari: sumar més recursos. I amb un de complementari: seguir millorant la gestió i optimitzant els recursos ja existents, tal com s’ha anat fent en els últims temps a causa de les retallades. En el primer cas, tot i que de moment s’està només en una fase preliminar, les propostes van en la línia que l’usuari pagui en funció de la renda, garantint en tot cas l’equitat, és a dir, sense que per exemple en surtin perjudicats els aturats o les persones amb rendes baixes. Una altra via que es vol explorar és la captació d’ingressos extres per a recerca mèdica a través del mecenatge, per a la qual cosa caldria una llei de mecenatge pròpia. En el segon cas, els experts recomanen avançar encara amb més valentia cap a una gestió més pròxima al territori i més autònoma, és a dir, més en mans dels professionals. No es tracta, ni en el terreny dels recursos ni en el de la gestió, d’anar cap a la privatització, sinó de deixar enrere un model centralitzat i ineficient.
Sigui com sigui, per aplicar mesures com aquestes o similars caldrà valentia i voluntat d’arribar a un gran pacte polític i social en l’àmbit de la salut. La crisi ens ha ajudat a tots una mica, tant a usuaris com a professionals, tant als partits polítics com a l’administració, a prendre consciència de la necessitat de canviar i de la inutilitat de convertir el debat en una arma llancívola. La il·lusió de construir un estat propi també pot ser una bona oportunitat. Però ni el realisme assumit ni la vocació de començar de zero són garantia d’èxit. Ni tampoc hi ha fórmules màgiques. Caldrà rigor, diàleg i determinació.
