Publicitat
Publicitat

L'aigua marina comporta un ampli ventall de beneficis per a l'organisme

Cura de mar

Hipòcrates, el pare de la medicina, va dir fa 24 segles que l'aigua marina podia fer recuperar la salut perduda. Aquest coneixement del món antic va ser pràcticament oblidat fins al segle XVIII, quan el metge britànic Richard Russell va escriure el primer llibre de l'era moderna sobre les virtuts terapèutiques de l'aigua marina. Els seus arguments eren purament empírics. Havia constatat que les persones que vivien a la costa tenien, per regla general, més bona salut que els que vivien a l'interior.

Al segle XIX es van multiplicar les investigacions mèdiques entorn dels efectes beneficiosos de l'aigua marina, amb l'exemple destacat del científic francès René Quinton. Però res ha fet tant per al contacte de les masses amb el mar com la popularització universal de les platges de principis del segle XX i la posterior democratització del turisme. Darrere una motivació lúdica, aquest fenomen ha afavorit l'estat físic de milions de persones arreu del món.

Absorció de minerals

El sol fet de banyar-se al mar implica l'absorció a través de la pell de diversos minerals continguts en l'aigua, com sodi, magnesi, calci i potassi. Des de la pell, aquests elements arriben al torrent sanguini i així a tot l'organisme, on despleguen els seus efectes. El sodi, juntament amb el potassi, és essencial per al funcionament dels nervis i els músculs i per mantenir l'equilibri dels fluids de l'organisme. El magnesi és un regulador del sistema nerviós i cardiovascular. El calci contribueix a la construcció del teixit ossi i a la coagulació de la sang. Un altre mineral rellevant és el iode, que ens pot arribar per contacte físic amb l'aigua o bé a través de les vies respiratòries. L'aire marí està carregat de petites gotes que en contenen, i quan el mar està agitat la concentració de iode és encara més gran. Aquest mineral regula el metabolisme de l'organisme i desinfecta la pell.

Millorar la circulació

La pressió de l'aigua beneficia la circulació sanguínia. Un tipus de pressió és la hidrostàtica, a la qual el cos humà està sotmès pel fet d'estar submergit. Es tracta d'una pressió que el cos rep de manera perpendicular i que, en posició vertical, és més elevada a les cames perquè estan més avall.

La densitat de l'aigua del mar, superior a la d'una piscina d'aigua dolça, fa que la pressió sigui més forta i això afavoreix el retorn venós de la sang i millora tot el sistema circulatori. D'altra banda, la pressió hidrodinàmica, la que el cos rep com a conseqüència del moviment de les onades, l'obliguen a fer un esforç continuat per mantenir l'equilibri i això comporta un bon exercici per als músculs i la circulació. Els metges també recomanen un passeig per la vora del mar per millorar el retorn venós, ja que tot i que el cos no està submergit, el contacte del peu nu amb la sorra i l'aigua estimula aquesta funció.

Exercici més productiu

Quan som dins l'aigua el cos pesa menys. Una persona de 80 kg en pesa només 8 si s'enfonsa fins al coll. Amb aquesta lleugeresa, i gràcies al fet que al mar es flota millor, és més fàcil fer tot un seguit d'exercicis que no pas en aigua dolça, on cal dedicar més esforç a flotar. Això és particularment beneficiós per a totes les persones que, per edat o per la seva situació personal, es cansen amb facilitat. Com que és més densa, l'aigua de mar també oposa més resistència a determinats moviments, com els que es fan nedant o caminant per dintre l'aigua, i aquesta característica fa que s'incrementi la tonificació muscular.

El confort és important a l'hora de practicar qualsevol tipus d'exercici. El cos ha de trobar-se realment a gust amb la temperatura de l'aigua passada una estona de la impressió inicial de fredor. Si després d'uns minuts l'adaptació no es produeix, és millor sortir de l'aigua per evitar el risc de patir una hipotèrmia. Els mars més freds produeixen vasoconstricció i són més estimulants, mentre que els calents tendeixen a relaxar.

Bany normal o talassoteràpia?

En realitat, el sol fet de banyar-se suposa fer una talassoteràpia bàsica -o cura de mar_ pels beneficis directes que comporta. En aquest context, l'avantatge principal dels centres especialitzats en talassoteràpia és l'ús dels elements que hi ha en el medi marí en un entorn controlat.

Això és molt rellevant en el tractament de determinades malalties, com per exemple l'artrosi i l'artritis, en què la temperatura freda és contraproduent perquè accentua el dolor. En canvi, la mateixa aigua de mar escalfada a 29 o a 33 graus, com se sol fer, resulta beneficiosa en els dos casos.

Els centres de talassoteràpia també faciliten la rehabilitació de lesions musculotendinoses i fractures i la recuperació de pacients amb patologies d'aparell locomotor als quals se'ls ha posat alguna pròtesi. Per altra banda, també donen bons resultats en el tractament de malalties neurològiques com l'esclerosi múltiple i en les embòlies, que fan perdre força, coordinació i estabilitat a les persones que les pateixen.

En moltes ocasions fer aquestes activitats terapèutiques al mar seria difícil, per no dir impossible. En canvi, en un centre es poden fer durant tot l'any.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT