Els Estats Units destapen la vergonya del futbol mundial

La fiscal federal dels Estats Units, Loretta Lynch, va fer ahir una compareixença que passarà a la història del futbol mundial. Lynch va anunciar la detenció de nou dirigents de la FIFA i cinc empresaris, acusats d’haver organitzat una trama per cobrar suborns i enriquir-se il·legalment durant dècades aprofitant-se de l’opacitat que envolta el gran negoci de les seleccions de futbol. Lynch va ser molt expressiva quan va explicar que els detinguts “van demanar suborns any rere any, torneig rere torneig”. Per exemple, va explicar que els dirigents havien cobrat 110 milions de dòlars en comissions a canvi d’influir perquè la Copa Amèrica del 2016 se celebri als Estats Units. I que aquest procediment l’havien repetit en multitud de tornejos, incloent-hi el Mundial de Sud-àfrica de l’any 2010.

Els dirigents de la FIFA van ser detinguts a primera hora del matí en un hotel de luxe situat a Zuric, a Suïssa, on aquest organisme celebra a partir de divendres la seva trobada anual i on hi haurà eleccions per triar el president. Precisament, el luxe i les sospites de frau i suborns sempre han acompanyat els grans esdeveniments esportius, especialment en el cas del futbol, però fins ara no s’havia produït una investigació tan ambiciosa. Es va iniciar fa més de 12 anys i compta amb el testimoni clau d’exdirigents de la FIFA. De moment, el màxim dirigent de l’organització, Joseph Blatter, no hi està implicat.

D’entrada, cal felicitar la justícia nord-americana i l’FBI per una operació que ha de servir per fer net d’una vegada en una institució que hauria de vetllar pels valors de l’esport i no ser, com va explicar ahir Lynch, un cau de corruptes que feien exactament el contrari. En segon lloc, caldria aprofitar l’impacte de l’operació per assegurar la netedat en la resta d’estaments esportius, la majoria dels quals són poc transparents, començant pel Comitè Olímpic Internacional. Segurament serà difícil eradicar la corrupció en un àmbit on hi ha tants diners en joc, però almenys s’hauria d’assegurar que sigui l’excepció i no la norma, com sembla que lamentablement ha sigut durant massa anys.