ÉS FALS EL DILEMA entre fets i paraules. Ho necessitem tot. Per avançar cal anar fixant marcs semàntics, i sense la realitat factual els mots serien buidor pura. És difícil saber què és primer. A vegades crear un concepte facilita que el que s’anuncia es converteixi en fet, i d’altres una cosa que ha passat és tan nova o important que requereix que algú la defineixi i li posi una paraula. Faig aquest preàmbul perquè en aquests moments clau previs al 9-N, i a l’espera que passin coses, tenim autèntiques batalles semàntiques per veure, per exemple, qui és més desobedient (o qui és més legalista). Els líders del procés han de tenir i demostrar a la vegada intel·ligència, honestedat, determinació i coratge. Si són honestos compliran amb el que han promès, si tenen determinació estaran concentrats en l’objectiu per sobre de les formes, si tenen coratge no tindran por i si són intel·ligents administraran cadascuna de les virtuts per al moment adequat, sense anticipar res abans d’hora i sense vacil·lar quan arribi l’hora. A vegades confonem la prudència amb la covardia, i tenim motius, perquè alguns covards es disfressen de prudents. Però els prudents autèntics, que són valents i saben on van, sovint arriben més lluny perquè s’estalvien errors gratuïts. A vegades confonem ambigüitats amb trampes, i tenim motius, perquè hi ha qui es refugia en paraules confuses per no moure’s. Però també hi ha qui aconsegueix majories i progressos a base d’anar buscant paraules de consens adequades, i mentre avanci no se’l pot acusar d’estancament. Cal intel·ligència, honestedat, determinació i coratge. Les 4 paraules i els fets que les acompanyin. I sobretot sobretot resultats.
