43. Màrius Carol Director de ‘La Vanguardia’
“La tercera via és una crida al pragmatisme”
Tot i comptar amb una nòmina de col·laboradors que defensen totes les posicions de l’arc, La Vanguardia defensa com a línia editorial pròpia, sota la direcció de Màrius Carol, continuar mantenint el diàleg amb Espanya i la tercera via per facilitar l’acord. “L’apel·lació a la tercera via, tantes vegades menystinguda pel món sobiranista, és una crida al pragmatisme”, escrivia en un dels seus articles d’opinió.
44. Júlia Otero Periodista
“No sóc independentista, però és una opció legítima”
La conductora del programa de la tarda a Onda Cero assegura que se sent catalanista a Madrid i espanyolista a Barcelona. En una entrevista al portal Periodista Digital, poc després de rebre un premi Ondas, aclaria: “No sóc independentista, però és una opció legítima”. I ha expressat suport implícit a la consulta. “A mi, que votaré que no, no em fa por que em convoquin a votar”, responia a una entrevista de La Voz de Galicia quan li demanaven si s’havia de permetre la votació.
45. Pilar Rahola Periodista
“Si la independència fos dolenta ja ens l’haurien donada”
Columnista estrella de La Vanguardia i col·laboradora de 8 al dia, és també membre del Consell Assessor per la Transició Nacional. Històrica independentista, defensa aquesta posició en les seves intervencions periodístiques: “Si la independència fos dolenta per a Catalunya, ja ens l’haurien donada; si no ens la donen és perquè és bona”, explicava en una tertúlia.
46. Jaume Barberà Presentador de TV3
“La independència sense contingut no té cap sentit”
Defensa en el seu llibre S’ha acabat el bròquil que la independència és un instrument cap a una societat millor, no pas un fi en ella mateixa. “L’objectiu és una societat millor. La independència sense contingut no té cap sentit”, explicava en entrevista a La Vanguardia. En una altra entrevista, publicada al butlletí d’ERC, el periodista detallava els motius de la seva posició: “Només ens ofereixen sotmetiment o asfíxia. I molts catalans hem dit que ni una cosa ni l’altra: independència”.
47. Andreu Buenafuente Humorista i presentador
“No puc fer més que respectar la majoria dels que viuen aquí”
Amb 1,8 milions de seguidors a Twitter, és el comunicador català amb més influència en aquesta xarxa social. Des de fa anys treballa en el sistema audiovisual espanyol, però reivindicant la seva catalanitat. Un dels seus últims posicionaments va ser, aquest mes de juny, a l’article setmanal que publica a Interviú. Després d’explicar que és fill d’immigrants andalusos, escrivia: “Només tinc agraïment per la meva terra. I respecte. Així que no puc fer altra cosa que respectar la majoria dels que viuen aquí i tot el que desitgin per prosperar”. La columna s’adreçava al lector intoxicat pel relat fet pels mitjans hostils al procés: “Alguns ho veuen com una maniobra política, però jo crec que és una cosa més important. Es tracta d’un sentir ciutadà, social i sentimental. Els asseguro que és bona gent que vol ser escoltada”.
48. Mònica Terribas Directora d’‘El matí de Catalunya Ràdio’
“Definir col·lectivament què volem ser”
“Des de fa 500 anys, els catalans hem sigut uns imbècils. Es tracta de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils”. La frase és de Joan Sales però la va recuperar (i li va donar un sentit nou) Mònica Terribas en l’acte oficial de la Diada del 2012, en què exercia de mestra de cerimònies. La periodista, al capdavant del magazín matinal de Catalunya Ràdio, es preguntava en un dels seus articles a l’ARA: “Per què és tan difícil garantir el dret de definir col·lectivament què volem ser?” Terribas argumenta que si una majoria del poble català ha atorgat el seu vot a partits que defensen el dret a decidir, aleshores, com a representants, estan obligats a complir aquest mandat ciutadà. I recorda que la independència no és tant un fi sinó una eina per aconseguir una societat més justa.
49. Jordi Évole Presentador de ‘Salvados’
“No sóc independentista ni unionista”
Jordi Évole és un altre dels catalans que marquen la pauta a la televisió espanyola. Quan va rebre el premi d’Òmnium, el desembre del 2013, es va reconèixer sorprès, ja que no es considera de la corda de l’entitat. “No sóc independentista, ni unionista, i això no és surrealista, és possible”, va dir des de l’escenari. En un article a El Periódico, amb forma de carta oberta a Soraya Sáenz de Santamaría, el periodista explicava que la independència no era la seva “primera opció”, però es mostrava a favor de la consulta: “Si realment volen escoltar la majoria silenciosa, deixin-la votar”. Un altre posicionament va ser en el cara a cara entre Mas i González a Salvados, ja que va revelar que el PP no va acceptar portar-hi algú: va ser una imatge eloqüent sobre la falta de ponts entre Catalunya i Espanya.
50. Jordi Basté Director d’‘El món a RAC1’
“Catalunya no encaixa dins el marc tancat d’Espanya”
El líder de la ràdio a Catalunya veu inevitable el xoc de trens. “No és la situació ideal i desitjable, però, si no ens deixen cap més camí, Catalunya tirarà endavant”, explicava en un llibre de converses sobre la independència publicat per Gregal. “Les notícies que arriben de Madrid causen una profunda frustració en la gent, fins i tot un sentit de rebel·lia. [...] Es fa evident que Catalunya és la gran incompresa per part d’Espanya i que no encaixa dins el marc tancat que Espanya ha establert i mantingut des de fa molts anys”, explicava. El locutor és percebut com part de l’ala sobiranista del Grupo Godó. Preguntat l’any passat en una entrevista sobre aquest encaix, declarava: “Puc canviar-me la camisa o els pantalons, però les meves idees són les que són. Ningú pot canviar aquest pensament i ningú s’atreveix a intentar-ho”.
