“Avui es posa en joc molt més que la permanència d’Escòcia al Regne Unit”. Amb aquesta frase solemne comença l’editorial de La Razón. “Europa conté avui la respiració mentre cinc milions d’escocesos decideixen el seu futur i, al capdavall, el de 500 milions de ciutadans”, afirma El Mundo en el seu. La tesi central de tots dos diaris es pot resumir en un principi: la fragmentació d’un país és dolenta per se, i per tant no només estan en contra de la independència d’Escòcia sinó de qualsevol altra que es pugui produir en qualsevol lloc del món i en qualsevol circumstància. És l’elevació de l’unionisme, entès aquí com la defensa de les fronteres establertes, en principi ideològic immutable. Per això, qui més rep en aquests editorials no és Alex Salmond, sinó David Cameron per haver acceptat un referèndum que, al seu parer, és una bomba atòmica per a la UE. “El referèndum d’Escòcia, sigui quin sigui el resultat, ha generat una situació perversa”, diu El Mundo. Quina és aquesta situació perversa? La resposta la trobem a l’editorial de l’ARA: “És incomprensible que sent tots ciutadans europeus els escocesos puguin votar i els catalans no”. Fins i tot ells ho veuen.
Per pensar-hi
LLUÍS BASSETS
SUBDIRECTOR D’‘EL PAÍS’
“Convocar els ciutadans d’un territori perquè decideixin sobre el seu futur ja no és únicament una qüestió limitada a les colònies, sinó que es pot produir en ple Occident democràtic i civilitzat”
