ELS QUE VAN PATIR el setge del Parlament en la pròpia pell, siguin diputats o periodistes, no acaben d’entendre la sentència. Alguns la rebutgen directament. Quan es van produir els fets, des d’aquest diari vam clamar “Així no!” La violència deslegitima qualsevol protesta, que automàticament passa a ser incívica i incomprensible per a la majoria de la gent. És el problema de moltes manifestacions quan una minoria espatlla la festa i la converteix en una batalla campal. Durant anys, aquest era el mal de l’independentisme. El seu èxit d’ara té a veure amb unes maneres exquisides, impecables.
El setge al Parlament va convertir-se en un espectacle trist, amb representants de la sobirania popular vergonyosament violentats. Va ser un error flagrant del moviment del 15-M, que va perdre simpaties populars. Amb les recents protestes de Can Vies, convertides en un incendi cada nit, va passar el mateix: és difícil entendre que una raó es pugui defensar cremant un contenidor.
Dit això, anem a la sentència. Molts es pregunten: ¿si els fets jutjats haguessin passat a Madrid, com hauria actuat el tribunal? Doncs igual. Això ja va passar l’estiu de fa dos anys. Hi ha haver una convocatòria per envoltar les Corts. L’Audiència, per a escàndol del govern del PP, també va absoldre els acusats, tot i que la cita va acabar amb 65 ferits entre manifestants i policies (a Barcelona no hi va haver un sarau final). En el cas del Parlament català, el tribunal madrileny ha fet el mateix, amb alguns afegits: remarca que hi va haver defectes legals de la policia en la identificació dels acusats, en l’aportació de proves i en el dispositiu. Tot seguit, surt en defensa del dret fonamental de manifestació.
Dues conclusions. Primera: tècnicament la sentència és correcta, tot i l’argumentació final ideologitzada. Segona: no hi ha diferències entre els casos madrileny i català.
