Des de fa 10.000 anys, l’activitat humana a la muntanya de Montjuïc ha sigut constant. La seva bona situació -una muntanya elevada que permet tenir una visió estratègica tant de la línia de la costa com de la plana litoral- i la seva riquesa natural han sigut dos dels factors clau perquè l’home s’hi hagi interessat des de fa tants milers d’anys.
Les primeres mostres de vida humana que s’han descobert a Montjuïc daten de l’epipaleolític, una època posterior al període de glaciacions però anterior al desenvolupament de l’agricultura. Des dels inicis, Montjuïc va convertir-se en una gran font de pedra per a l’home, tot i que va ser sobretot a partir de l’any 10 aC quan es va accentuar la seva explotació per construir nombrosos edificis de la Bàrcino romana. L’aprofitament de la pedra d’aquesta muntanya va seguir, de manera irregular, fins als últims segles. De fet, edificis tan emblemàtics com la Sagrada Família, l’església de Santa Maria del Mar o la Pedrera s’han construït amb pedres que provenen de Montjuïc.
El nom de Montjuïc ve del mot mons judaicus, el topònim que s’utilitzava a l’Edat Mitjana per designar el cementiri on s’enterraven els jueus de la ciutat. Els experts afirmen que aquest cementiri va estar operatiu des del segle IX fins al 1391, quan la comunitat jueva de Barcelona va patir una forta repressió i va haver de dispersar-se i abandonar la ciutat -fins llavors havien viscut a l’actual Barri Gòtic-. Des d’aleshores el cementiri també es va convertir en una àrea d’explotació per extreure’n pedra i moltes de les làpides dels jueus enterrats van ser espoliades per aprofitar-ne la pedra i així construir nous objectes i edificis.
Anys més tard, el 1883, es va obrir un nou cementiri -que avui dia encara està actiu-, en aquest cas destinat als catòlics, tot i que s’hi va reservar un espai per a les persones amb altres confessions religioses.
Símbol de repressió
La situació estratègica de la muntanya de Montjuïc ha sigut clau al llarg de la història, especialment per poder alertar des de lluny de possibles atacs bèl·lics a Barcelona. Els experts tenen constància de l’existència d’una torre a la muntanya des de, com a mínim, l’any 1073 que prevenia les possibles incursions enemigues per mar. Amb l’arribada de la Guerra dels Segadors, 600 anys més tard, i preveient que la flota de Felip IV provocaria un setge naval a la costa barcelonina, el govern municipal d’aleshores va decidir que es construís una fortificació al voltant de la torre -que més tard es reformaria per donar-li l’aspecte de castell que podem veure actualment- per resguardar-hi soldats i peces d’artilleria. Però la victòria de les tropes borbòniques a la Guerra de Successió va convertir la fortificació de Montjuïc en un espai de reunió per als militars espanyols que controlaven Barcelona i no per a les forces catalanes de la ciutat.
El castell de Montjuïc va esdevenir un símbol de la repressió militar contra els sectors més radicals de Barcelona, especialment amb el sorgiment dels corrents de terrorisme anarquista a finals del segle XIX i principis del XX. El castell va funcionar com a presó per a moltes persones contràries al govern i en el seu interior s’hi van practicar nombroses tortures, processos i execucions.
Amb l’esclat de la Guerra Civil les tropes franquistes van apoderar-se del castell, on van executar unes 250 persones -entre elles Lluís Companys, condemnat a mort per haver presidit la Generalitat de Catalunya-. El castell va continuar sent una presó militar fins que l’any 1960 Franco va ordenar que es reformés i es cedís a la ciutat per instal·lar-hi el Museu Militar de Montjuïc.
UN NOU CENTRE PER CONÈIXER LA HISTÒRIA DE MONTJUÏC
La gran riquesa històrica de la muntanya de Montjuïc i especialment del seu castell queda recollida i exposada al Centre d’Interpretació del Castell de Montjuïc, un nou espai que acaba d’obrir les portes amb l’objectiu de donar a conèixer al públic la importància patrimonial que té la muntanya de Montjuïc, en relació sobretot als canvis i fets històrics més rellevants que ha viscut la ciutat de Barcelona des dels inicis.
Mitjançant objectes originals, maquetes, documents escrits, fotografies, muntatges audiovisuals i tota mena de suports l’exposició del Centre d’Interpretació repassa els principals moments històrics que han marcat la vida de Montjuïc. La mostra està dividida en quatre espais, cada un dels quals tracta sobre un bloc temàtic: Muntanya de Barcelona, Farell, fortí, fortalesa, Defensa i repressió i Presó i memòria.
L’obertura del nou Centre d’Interpretació del Castell de Montjuïc ha sigut possible gràcies a una actuació prèvia, que ha tingut un cost de mig milió d’euros, en què s’ha rehabilitat una part del castell per adequar-lo a les necessitats pròpies d’un recinte museístic. Amb tot, aquesta inversió és només una petita part dels 60 o 70 milions d’euros que es preveu que costarà en total la rehabilitació que s’està duent a terme al castell de Montjuïc.
El Centre d’Interpretació està obert de les 10 del matí a les 8 del vespre cada dia de la setmana, amb entrades a un preu de 5 euros -excepte alguns col·lectius, com els menors de 16 anys o els que tinguin la Targeta Rosa, que poden entrar-hi gratuïtament-. I els diumenges a partir de les 3 de la tarda l’accés a l’exposició és gratuït per a tothom.
