Nova York, la marató deles temptacions

Nova YorkDiuen els que l’han feta que la de Nova York és la millor marató del món. Un somni per a tothom que corre. “Igual que els musulmans una vegada a la vida han d’anar a la Meca, si ets corredor una vegada a la vida has de fer la Marató de Nova York”, assenyala el periodista Arcadi Alibés, que ja hi ha participat tretze vegades. El seu consell per a debutants a la mítica cursa és “gaudir del recorregut i de l’ambient sense mirar el rellotge”. I, si pot ser, unes hores després de sortir, creuar la línia de meta, a Central Park, amb una mica més de 42 quilòmetres a les cames.

“Entre dimarts i dimecres solen arribar a la ciutat els corredors catalans”, explica la dietista Sílvia Tremoleda, autora del llibre Enganxa’t al running. “Nosaltres vam aterrar ahir”, apunta il·lusionat Ramon Sitges, veí de l’Hospitalet que, després de córrer a Barcelona i a Frankfurt, debuta diumenge a Nova York. “Per a tots, el primer que cal fer és adaptar-se a l’horari -diu Tremoleda-; no és complicat, perquè al capdavall és anar a dormir tard respecte a l’horari de Barcelona”. “De fet, el millor és fer-ho des del moment de pujar a l’avió. Et poses el rellotge en horari d’allà i ja fas els àpats com si hi fossis”, indica la també triatleta. I afegeix: “A més, cal beure molta aigua, ja que volar deshidrata. Moure’s una mica si es pot i portar mitjons compressius, d’aquests alts, durant el viatge. I quan arribes, aguantar l’horari americà i, l’endemà, ja fer vida normal d’allà”.

Més enllà del jet lag, Nova York és una ciutat plena de temptacions sovint incompatibles amb la preparació d’una marató. “Nova York és Nova York i molts no poden evitar fer una mica de turisme els dies previs a la cursa”, justifica Alibés. “I es camina molt”, coincideix Tremoleda. “I això no és bo de cara a la marató. Si es vol fer turisme -proposa la nutricionista-, s’ha d’intentar no caminar divendres i dissabte. Es pot visitar la ciutat, per exemple, en bicicleta. I, si es camina, no s’ha de fer amb sabates, val més fer-ho amb vambes, per no carregar els bessons”.

Un altre pecat que han d’evitar els corredors és menjar al carrer. A Nova York, segons dades de la regidoria de Sanitat, hi ha 5.300 food trucks, carretons de menjar al carrer. Hot dogs, tacos, falàfels, gelats i pretzels cada quatre passes. “Els corredors haurien d’evitar el picant i el tipus de menjar que et trobes pel carrer, perquè aporten molta sal i greixos. Val més menjar pasta i pollastre o peix com menys cuinats millor”, aconsella Tremoleda. Apassionada de l’esport, la dietista i triatleta passa llargues temporades a Nova York, on se la pot veure entrenar-se corrent o en bicicleta.

Com entrenar-se els dies abans

“Una de les millors zones per rodar una miqueta els dies previs a la cursa és la del Hudson River Greenway, un passeig llarg que hi ha a la vora del riu Hudson, de molts quilòmetres. Té unes vistes espectaculars de New Jersey, veus l’Estàtua de la Llibertat, els Chelsea Piers, el George Washington Bridge… A Nova York corre molta gent i corren molt bé, hi ha molt de nivell”, sentencia.

I afegeix: “A Central Park també hi ha moltes rutes, planes i amb alguna pujadeta, n’hi ha de llargues i de més curtes. I després, al mateix parc, hi ha el que anomenen Reservoir, que ja no és asfalt, és pista, i va bé per no sobrecarregar les articulacions quan correm. De fet, molta gent corre pel parc i abans d’acabar fa un parell o tres de voltes per la Reservoir. I si seguim a Central Park, hi ha Randall’s Island, una illa amb un pont per travessar on molts nens fan esport. És on John McEnroe té l’escola de tenis. És una zona on sol haver enrenou de criatures, però està bé per variar. Jo hi vaig en bicicleta”.

De cara a dissabte, dia previ a la Marató, Tremoleda proposa “fer diversos àpats en petites quantitats”. Cal evitar les amanides, “per l’excés de fibra, que pot no anar bé i provocar diarrees”, menjar hidrats de carboni (“pasta, arròs, patata, pa”) i fruita (“sucs i plàtan”). “També cal beure un litre de beguda isotònica. I pel que fa a la proteïna: peix o pollastre. I a la nit, igual, menjar pasta o arròs amb pollastre i plàtan”.

Els catalans que fan la Marató solen citar-se dissabte per dinar plegats a un restaurant italià a prop de Times Square (Tony’s Di Napoli, Times Square 147 W 43rd Street). “De moment, ja n’hi ha 36 d’apuntats”, destaca Arcadi Alibés. I a descansar, que el dia de la cursa comença molt aviat per als corredors.

Per esmorzar, cereals i iogurt

“Et lleves molt d’hora perquè s’ha d’estar aviat a Staten Island, des d’on se surt, i el tema del transport és complicat. De fet, passes unes quantes hores abans de sortir allà a l’illa, dret, penjat”, subratlla el periodista. “En aquest sentit, s’ha de ser previsor a l’hora d’esmorzar: tenir esmorzar a l’habitació. Et fan anar-hi tan d’hora que potser el menjador de l’hotel està tancat. Aquest dia aconsello prendre cereals sense fibra, iogurts, plàtan, sucs... I evitar els pastissets industrials. I una hora abans de començar: barreta i beguda isotònica”, coincideix Tremoleda.

I adverteix: “Compte, potser diumenge a l’hora d’arribar a Staten Island fa molt de fred. Aneu-hi abrigats, perquè et fan esperar tres hores a la zona de sortida. I si agafes fred allà abans de córrer, després vindran les rampes i els trencaments. El millor és anar ben abrigat amb roba que no vulguis conservar, perquè la roba que deixes a la sortida es destina a una bona causa, a una ONG. I moure’s, no estar-se del tot quiet”.

Durant la cursa, els ciutadans de Nova York omplen els carrers per animar els corredors amb pancartes, crits i música, i també els faciliten avituallament. “Jo tinc tres fills i cada any ens situem pels carrers de Williamsburg amb plàtans i fruita per donar als corredors que en volen”, explica Mara Catalán, veïna de Brooklyn. “Menjar plàtan va bé. I anar prenent beguda isotònica i gels. Encara que no tinguis gana, s’ha d’anar menjant per evitar la baixada de sucre i el típic mareig o el mur dels 30 quilòmetres. S’ha de menjar cada 25 minuts. I beure”, remarca, contundent, Tremoleda.

Cada any són més els catalans que participen a la Marató de Nova York, que es disputa sempre el primer diumenge de novembre. “Res a veure amb com era el 1983, quan jo vaig debutar-hi. De fet, vaig viatjar sense tenir gairebé experiència, no n’havia corregut mai cap, de marató. I va ser ben bé un bateig perquè va ploure tot el dia. Vaig fer un temps 4 hores i 22 minuts”, rememora Alibés, que vol arribar a les 15 per tenir assegurada la inscripció a la Marató de Nova York per a tota la vida.

La marató més especial

“Inscriure’s és complicat”, explica Ricard Balart, corredor aficionat, que espera amb candeletes la del 2016 (havia de córrer la del 2012, però es va suspendre per culpa de l’huracà Sandy ). “Per inscriure’t a la cursa has d’haver fet una molt bona marca en una mitja o en una marató recents, anar-hi esponsoritzat (pagant) per una associació benèfica, viatjar amb una agència oficial que inclou la inscripció en el pack o apuntar-te al sorteig”, detalla.

“¿La més especial de totes les Maratons de Nova York que he fet? Potser la del 2001. Pensa que les Torres Bessones van caure l’11 de setembre i la Marató de Nova York es va córrer que no havia passat ni un mes. La zona zero encara fumejava. La gent estava emocionada. I la sortida, des d’allà al pont, el Verrazano Narrows Bridge, sense veure la silueta de les Torres bessones es va fer ben estranya”, conclou Alibés.

Fa setmanes que a Nova York es respira marató. “Aquí hi ha molta gent que corre”, insisteix Tremoleda. Ella no l’ha feta mai, la Marató de Nova York, l’agafa en temporada baixa. “Però l’ambient és increïble”, reconeix. “No és una marató fàcil -insisteix Alibés-, hi ha molts ponts, per tant, pujades i baixades, i a Central Park, molts turonets”.

Aquests dies els diaris de la ciutat omplen les seves planes d’esports amb històries de superació, algunes d’heroiques, dels participants de la cursa. Tots coincideixen: a nivell popular, a la Marató de Nova York s’hi va a passar-ho bé. Com va dir Johan Cruyff en els minuts previs a la final de Wembley: “Sortiu i gaudiu”.

Catalunya, a la desfilada inaugural

Una representació de la delegació de catalans que correrà la Marató de Nova York participa divendres en la desfilada de la cerimònia inaugural de l’esdeveniment. Es tracta de la Marathon Parade, que recorre Central Park fins a la meta de la cursa. L’abanderat de la delegació catalana serà el periodista Arcadi Alibés. A través del Catalan Institute of America, l’any passat ja es va aconseguir que Catalunya tingués representació pròpia en la festa dins el grup de nacions del món. “Ho vam sol·licitar a l’organització i no hi va haver cap problema. Vam ser sis persones i aquest any en serem deu, entre catalans que vénen a la cursa i d’altres que viuen a Nova York”, explica Jaume Soler, president de l’institut. “De fet, l’any passat vam ser l’única nació sense estat que hi va desfilar”, conclou.