Dijous el Sálvame va arrasar en audiència. La segona xifra més alta en els cinc anys de programa. Es dedicaven a fer sorpreses emocionals als col·laboradors. Els portaven gent que s’estimaven o feien connexions amb persones que els feien reflexions dramàtiques per fer-los plorar. Cada col·laborador explicava les seves epopeies del passat per evidenciar com la tele els havia canviat la sort. Quan va ser el torn de la Belén Esteban li van portar una minyona que havia tingut a casa i amb qui havia perdut el contacte. La minyona encara li va portar una segona sorpresa: una gravació misteriosa. La van posar i era l’Andreíta, la filla adolescent de Belén Esteban. Tot molt natural. Només vèiem una nena amb pantalons curts i la cara borrosa perquè, com que és menor d’edat i són molt legals, preservaven la seva intimitat. La nena, amb la lliçó ben apresa, va deixar anar un discurs al·lucinant: “Mamá, que te quiero mucho. Gracias por los momentos que me has dado: los buenos, los malos y los peores. Que gracias por soportarme tanto. Que me encanta cuando me llevas a ver a Justin o a Miley. Que eres la mejor madre del mundo para mí y que te quiero muchísimo y que no cambies ”. Mentre ens ensenyaven la gravació també vèiem la reacció de Belén Esteban. Bramava eixugant-se les llàgrimes amb un clínex i anava movent la boca fent “ ¡Ayayayay! ” Un cop va aturar-se el vídeo, la Belén va gemegar: “ ¡Es mi Andrea! ¡Ayayayay! ¡Que me la voy a comer! ” Com que li va agradar tant, Jorge Javier Vázquez li va tornar a posar la cinta i en menys d’un minut ho vam veure dues vegades. Una nena que donava les gràcies “ por los malos momentos y los peores ” i que té la sensació que la seva mare l’ha de suportar. Una sorpresa absurda, a més, perquè mare i filla es veuen cada dia. Però els mercenaris de l’audiència busquen posar els personatges al límit i els col·laboradors tenen hipertròfia emocional sabent que això els garanteix la cadira davant les càmeres. L’exageració dels sentiments i del drama sense motiu és suficient per captar espectadors. S’emet dues vegades per accelerar l’espiral de pornografia sentimental. Jorge Javier recordava que la nena tenia quinze anys. Només n’hi queden tres per ser major d’edat i ja van escalfant motors per quan arribi el gran dia que no li hagin de pixelar la cara i explotar la nova gallina dels ous d’or. De fet, si la mantenen en l’anonimat ara és per garantir-se la sorpresa del demà. Faran que expliqui aquests mals moments i els pitjors i, així, l’Esteban tindrà garantida per sempre més la seva jubilació.
