Divendres a la nit TVE va estrenar Vivan los bares. El títol no enganya: parlen de bars singulars d’Espanya. Cada programa se centra sobretot en un de concret. Van començar pel Bar Ganbara, de Donosti. Com que el programa dura cinquanta minuts no es poden limitar a explicar-nos la història del bar i el que s’hi menja i, per tant, ho farceixen amb qüestions gastronòmiques, xerrades amb els clients, recerca de la matèria primera que utilitzen i converses amb els proveïdors i amb famosos que freqüenten el local. Parlen de tot menys del preu de les tapes i de les condicions dels lavabos, esclar. Perquè no deixa de ser un publireportatge sobre bars. El problema principal són els presentadors: Lorena Castell, a qui havíem vist col·laborant en diversos programes de Telecinco, i Juanito Makandé, un cantant gadità. Tots dos s’esforcen a fer-se els graciosos i a intentar dinamitzar i fer modern un programa que no ho necessitaria. No cal dir que el presentador andalús constantment fa gala de la seva identitat perquè és garantia de simpatia desbordant. Per referir-se a la seva companya de programa en comptes de dir-li pel nom (com és habitual) li diu “ cariño ” i “ cariño mío ”. La tragèdia sempre arriba quan la televisió pública fa un esforç inútil per modernitzar els seus programes i donar-los una aroma que telecinqueja. Es nota un plantejament forçat i intenten reproduir allò que no saben fer. És exagerat. Els presentadors, a més, no només apareixen al bar sinó que el muntatge es combina amb unes gravacions a plató en què reiteren tot el que ja els hem sentit dir sobre el terreny. Per tant, el guió és reiteratiu.
TVE incrementa així el seu perfil de programes en què envia presentadors a endrapar arreu del país, tot i que aquesta vegada ha deixat Juan Echanove i Imanol Arias a la banqueta i han buscat una nova generació de tastadors. Potser el més desagradable són els primers plans dels presentadors mossegant la tapa. ¿Cal veure amb tant detall com hi claven les dents i com parlen amb la boca plena? Vivan los bares se suma a la moda de recuperar les tavernes clàssiques. Crida l’atenció com després de la invasió a les ciutats de les impersonals franquícies de bars i cafeteries, ara s’ha de reivindicar la tradició a la tele. Vivan los bares potencia també l’efecte de cohesió de país. És lògic, si Espanya pot presumir d’alguna cosa és de bars. Si haguessin emès Vivan las escuela s, Vivan las bibliotecas o Vivan las librerías hauria sigut tota una sorpresa.
