UN DELS SÍMPTOMES que més afavoreixen l’optimisme en ple desconcert pel creixement de la desigualtat, la desaparició de la classe mitjana, un atur galopant i un sistema que aparenta que mana molt més del que mana és que la societat ha decidit participar. Hi ha més gent implicada, motivada. Un exemple fantàstic ha sigut el moviment de la PAH, que ahir mateix a Nou Barris de Barcelona va reunir voluntaris per impedir uns desnonaments de caire dramàtic. La societat necessita voluntaris, gent que vol canviar-la, que s’arremanga i es mulla per fer possible el que el sistema ha insistit que era impossible. El que no pot ser és, després d’ajuts milionaris a la banca, després d’anar sabent la indecència d’alguns dels dirigents, que un dilluns al matí s’enviïn al carrer famílies en situació precària. Davant d’un sistema que es mou entre la impotència i la indiferència per garantir vides dignes, hem de celebrar que hi hagi persones que s’hi rebel·lin. És l’hora de participar. Als que participen des de la protesta se’ls diu que són negatius i se’ls demana que aportin solucions, i quan els moviments socials aporten solucions o es polititzen, se’ls acusa de ser superficials i que les solucions no són bones. Sort que la gent voluntària, sensibilitzada, compromesa, motivada, manté la determinació per denunciar el que no funciona i mirar de canviar-ho. Sort en tenim de la gent que participa. També per aquest motiu el fet que el 9-N -convertit ara només en un procés de participació per culpa de prohibicions anteriors- estigui impugnat és un despropòsit monumental, una evidència que el sistema en descomposició vol impedir fins i tot que la gent respiri aires participatius.
