Publicitat
Publicitat

Què hem de tenir en compte per llogar un pis?

Consells per firmar un contracte amb garanties

L’any 2007, just abans de l’esclat de la crisi, a Catalunya es van firmar 62.671 contractes de lloguer de pisos, segons dades de la secretaria d’Habitatge i Millora Urbana. Aquesta xifra va ascendir fins a 150.200 l’any 2013, un 139,7% més. I en el primer trimestre del 2014 -últimes dades disponibles- es van firmar 36.344 contractes, un 136% més que en el mateix període del 2007. Les dificultats econòmiques de la població, sobretot de la més jove, ha portat molta gent a optar pel lloguer en comptes de la compra d’habitatges. Mesos com setembre i octubre són especialment intensos pel que fa al lloguer de pisos a les grans ciutats, sobretot per estudiants que han decidit traslladar-se en començar o acabar l’etapa universitària.

¿Però què hem de tenir en compte a l’hora de firmar un contracte de lloguer amb garanties? Segons l’advocada del Col·lectiu Ronda Montse Serrano, cal saber que la crisi “propicia la picaresca”. “D’estafes n’hi ha, n’hi ha hagut sempre i sempre n’hi haurà”, afegeix Marta Legarreta, vocal de la secció de dret civil del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB).

Les estafes poden ser diverses: des de l’existència de falsos propietaris fins a la venda per part d’agències de llistes de pisos que ja estan llogats o que ni tan sols existeixen. Enfront d’aquesta situació, val més prevenir que curar. El primer que recomanen els experts abans d’iniciar el procés de lloguer és demanar assessorament legal. A partir d’aquí, cal assegurar-se que el propietari és el titular de l’habitatge o que té dret a llogar-lo. “Una possibilitat és firmar un contracte amb les dades de la persona amb qui negocies per poder-la denunciar i perseguir en cas de necessitat”, explica Serrano.

Per evitar fraus, l’advocada Anabel Expósito també aconsella assegurar que la finca on hi ha el pis està degudament “identificada” en el contracte i comprovar abans de firmar si la casa té algun desperfecte i, si és així, que consti per escrit. En aquest sentit, l’advocada del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, Olga Sanz, adverteix que no s’ha de pagar cap quantitat si no es té clar que es vol llogar el pis. En cas afirmatiu, el pagament només s’ha de fer amb mètodes segurs.

La denúncia, imprescindible

“Encara que prenguem totes les mesures, si ens volen enganyar, ens enganyaran”, admet Legarreta. Si l’estafa es produeix abans d’entrar al pis i és de tipus delictiu, la vocal de l’ICAB insisteix que cal denunciar-ho als Mossos. “En cas contrari, estem donant cobertura a l’estafador”. Si es produeix quan ja vivim a l’habitatge, l’últim que s’ha de fer és deixar de pagar el lloguer, ja que ens podrien fer fora.

Sempre es pot fer una reclamació a l’Agència Catalana de Consum, tot i que Legarreta admet que es tracta d’un procés que exigeix paciència. Per minimitzar el risc, repassem les principals estafes amb què ens podem trobar a l’hora de llogar un pis.

Les 7 principals estafes

1. El propietari no és el titular del pis

Una de les estafes més habituals es produeix quan el suposat propietari no és el titular del pis que ofereix. Una situació que passa, per exemple, si l’habitatge que s’ofereix ha sigut ocupat il·legalment. Per evitar problemes, els experts recomanen consultar al registre de la propietat qui és el titular del pis i, en cas que no sigui la persona amb qui tractem, comprovar si té dret a fer-ho en representació d’algú. Una altra manera d’anar sobre segur és tirar de “picardia”, aconsella Legarreta, que proposa consultar els veïns o porters de l’edifici si la persona és propietària del pis en qüestió o si hi ha hagut molts llogaters. “També se li pot demanar l’últim rebut de la llum, el gas i altres subministraments per veure si està al corrent dels pagaments”, afegeix. Sigui com sigui, el titular del pis ha de quedar clarament especificat al contracte. Tenir les dades del propietari serà clau per denunciar l’estafa en cas que es produeixi.

2. Enviament de les claus per missatgeria

El propietari pot posar qualsevol excusa -com per exemple, un viatge imminent a l’estranger- per proposar d’enviar les claus i el contracte del pis a través d’una empresa de missatgeria. Abans, però, l’estafat haurà de pagar l’import del lloguer i, un cop rebi les claus, no correspondran amb la porta del pis. Aquesta estafa passa habitualment en els casos en què el lloguer de l’habitatge s’ha fet a través d’un portal d’internet.

3. Doble lloguer simultani

S’han registrat casos en què dos potencials llogaters han vist un pis i els dos han arribat a firmar el contracte i rebre les claus. Una opció és que sigui un error i que el propietari hagi delegat el lloguer de l’habitatge a més d’una agència, per la qual cosa podrien haver coincidit els serveis. Però l’altra opció, més habitual, és que l’operació hagi estat feta amb mala fe per ingressar el doble de diners. En aquest cas cal denunciar-ho.

4. L’anunci no es correspon a la realitat

Habitatges de somni a preus ridículs, imatges de pisos modificades i adornades amb programes informàtics o ubicacions ben comunicades que no es corresponen a la realitat. Són tot de trucs que poden fer servir els propietaris d’un pis per captar clients o estafar-los. “No ens hem de deixar enlluernar per proposes temptadores”, avisa l’advocada del Col·lectiu Ronda Montse Serrano, mentre que des del Col·legi d’Advocats de Barcelona recorden que “els duros a quatre pessetes no existeixen”. Amb tot, els advocats demanen que ningú firmi cap contracte si prèviament no ha visitat el pis. “Te l’han d’haver ensenyat”, insisteix l’advocada Marta Legarreta. Un cop més, aquest tipus d’enganys o estafes s’acostumen a produir quan els habitatges es publiciten a la xarxa. Molts d’aquests pisos es poden arribar a llogar sense que el llogater i el propietari arribin a tenir contacte o sense veure’s en persona.

5. Llista de pisos fraudulenta

Algunes agències s’ofereixen per proporcionar als seus clients llistes de pisos que compleixen amb les seves necessitats, i suposadament més fiables que els que podrien trobar en qualsevol portal, a canvi d’un preu més o menys elevat. Es tracta d’una solució temptadora i aparentment segura, però a l’hora de la veritat pot resultar que la majoria d’aquests habitatges ja estan llogats, no estan situats on s’indicava a la llista, no compleixen amb els requisits establerts o, simplement, no existeixen. “Això s’ha de denunciar perquè té un component delictiu. No et poden vendre una cosa que no et poden oferir”, afirma Legarreta.

6. No es retorna la fiança

Els problemes o estafes descrits fins ara es produeixen abans d’entrar al pis, però d’altres també poden passar quan se’n surt. Alguns propietaris es poden negar a retornar la fiança entregada en el moment del lloguer al·legant que el pis no es troba en les mateixes condicions en què es va entregar o que presenta desperfectes. Anabel Expósito s’ha trobat amb diversos casos semblants i proposa fer fotografies de l’habitatge quan s’hi entra a viure i, fins i tot, certificar l’estat del pis davant de notari. Una operació que, fins i tot, es pot repetir quan s’abandona el pis.

7. Es continua cobrant després de marxar

Una altra de les situacions amb què es pot trobar un llogater quan abandona el pis és que el propietari li continua cobrant el lloguer argumentant, per exemple, que no té constància que aquella persona hagi deixat de viure a la seva propietat. Expósito deixa clar que, per evitar-ho, en el moment de tornar les claus és convenient redactar un document amb el segell de l’administració de finques en el qual es faci constar que s’abandona l’habitatge. “Si certifiques que has deixat el pis en una data concreta t’estalvies que et puguin cobrar més endavant”. Aquest és un dels motius pels quals l’advocada subratlla la necessitat que totes les qüestions relacionades amb el lloguer quedin per escrit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT