PALMAL'emperadriu Elisabet de Baviera -més coneguda com a Sissí- va conèixer a finals del segle XIX alguns dels racons més especials de Mallorca, els que encara persegueixen els turistes que no en tenen prou amb la dosi adotzenada de sol, platja i alcohol.
Va visitar Palma i la serra de Tramuntana i es va deixar enlluernar per l'illa fins al punt de passar-hi un Nadal i el seu cinquanta-cinquè aniversari, plantant el rei i la cort per l'hospitalitat d'un polèmic cosí polític, l'arxiduc Lluís Salvador. Han passat 120 anys des que va caminar per Mallorca i els pobles que va veure -com Valldemossa, Sóller i Deià- s'omplen els dies d'estiu amb milers de turistes que no ho saben però li segueixen els passos.
Més enllà del personatge edulcorat que ha transmès Hollywood, Elisabet de Baviera (Munic, 1837 - Ginebra, 1898) fugia de la vida a la cort imperial amb els viatges, la natura i els llibres, i buscava la independència i recorria els mars amb una tapadora d'incògnit que tampoc no l'amagava gaire.
La primera vegada que va ser a Mallorca tenia 24 anys, tan sols es va estar unes hores a Palma i va visitar el passeig del Born, la Rambla, la Seu, l'actual barri de Santa Catalina i el castell de Bellver. No va poder veure la Llotja -on l'esperava una banda de música, malgrat l'incògnit-, però ho va fer 31 anys més tard, quan hi va tornar.
Racons que han canviat
Tots aquests racons continuen sent dels que més trepitgen els turistes quan són a Palma, encara que han canviat molt. El Born ha deixat de ser el principal centre d'esbarjo i relacions socials de la ciutat, la Rambla és un passeig gairebé desert a l'ombra dels plàtans i a la Llotja -acabada de restaurar- ja no s'hi ven res, però s'hi fan exposicions. Els bars i restaurants de Santa Catalina, en canvi, bullen cada nit d'estrangers i d'autòctons. El castell de Bellver, que Sissí va tornar a visitar, continua coronant la ciutat amb la seva planta circular edificada cap al 1300 i es manté en tan bones o millors condicions que quan el va veure ella. És un dels pocs castells de planta esfèrica que queden a Europa i l'Ajuntament el desaprofita sense convertir-lo en un museu digne, però encara atreu alguns flaixos. Ara bé, on l'emperadriu va passar més dies no és a Palma sinó a la serra, en les dues estades que va fer a l'illa el desembre del 1892 i un mes més tard. Va conèixer, sobretot, la costa d'entre Sóller i Valldemossa -amb la famosa cartoixa on va viure Chopin- i la zona de Deià, algunes de les principals atraccions que hi ha encara avui en dia a les muntanyes del nord mallorquí.
També va navegar fins a l'est de l'illa per visitar les famoses coves d'Artà. I tot això ho va fer amb un dels millors guies que podia trobar: el seu cosí Lluís Salvador d'Àustria, enamorat de Mallorca, excursionista, erudit, viatger intrèpid i considerat per molts un visionari precursor de l'ecologisme actual. L'historiador Nicolau S. Cañellas és un dels que ha estudiat més a fons aquella estada a través de la bibliografia i els diaris de l'època. Recorda que, quan l'emperadriu va arribar a l'illa ho va tornar a fer amb el nom de comtessa de Hohenems, era 18 de desembre -aquells dies plovia i feia fred- i l'anonimat només li va durar un sol dia. L'endemà d'arribar a l'illa els diaris van descobrir qui era i el Diario de Palma ho explicava el dia 20.
La seva arribada no estava gaire prevista, anava per lliure, o això es desprèn dels telegrames que es van enviar els funcionaris de l'Imperi Austrohongarès, segons Humbert Colom. El vicecònsol de l'illa gran, Nicolás Humbert, va demanar instruccions al cònsol general a Barcelona, Rudolf Ritter von Schilk, que es va sorprendre prou per, al seu torn, enviar un cable a l'ambaixada a Madrid. Des d'allà van trametre un informe a Viena i els van respondre que no hi havia instruccions específiques. Elisabet de Baviera va quedar en mans de l'arxiduc. O al revés. Sigui com sigui d'aquell viatge en queda un buit que els investigadors no han pogut omplir: els cinc últims dies.
L'historiador Juan March explica que durant els primers dos dies l'emperadriu va visitar Palma i que el tercer va enfilar cap a la finca de Miramar, de l'arxiduc, on al segle XIII Jaume II havia fundat, a petició de Ramon Llull, un monestir on s'ensenyaven l'àrab i altres llengües als missioners. Va anar a Valldemossa però va fer marxa enrere a causa de la pluja. Entre el 22 i el 27 de desembre Cañellas reconeix que no se sap què va fer. I s'hi inclou el dia de Nadal, però també el seu aniversari, perquè ella havia nascut el dia 24. Sigui com sigui l'hospitalitat del seu cosí -mal vist a la cort perquè no donava importància al protocol, tenia fama de llibertí, es barrejava amb els plebeus i fins i tot vestia com ells- la va convèncer prou perquè al cap d'un mes tornés a Mallorca.
Atreta per la Foradada
I això va fer: el 30 de gener va arribar amb el seu vapor de 83 metres d'eslora al port de Sóller, on l'esperava l'arxiduc. Una multitud es va aplegar a veure-la però el vaixell va fondejar prop de la Foradada, una espectacular península de la serra de Tramuntana amb un trau causat per l'erosió que hi dóna el nom. Forma part de la finca de l'Estaca, que ara és propietat de l'actor Michael Douglas però llavors era entre les terres del Miramar de Lluís Salvador. Diversos autors expliquen que l'emperadriu es va sentir tan atreta per aquell paisatge que va dir a l'arxiduc que després d'aquelles vistes, Corfú -on tenia un palau- ja no li agradaria tant com abans. Fins i tot Miguel de Unamuno recorda aquestes paraules en un dels seus llibres.
Elisabet de Baviera es va passar dos dies per les terres de Miramar i de l'Estaca, incloent-hi el mirador de son Marroig, des d'on diuen que hi ha les millors vistes de la Foradada. I, si bé l'arxiduc era deu anys més jove que l'emperadriu, ella era una gran aficionada a caminar. "Aquesta dona és el dimoni, té una cama de foc! M'ha deixat extenuat!", va arribar a exclamar Lluís Salvador en tornar d'un dels llargs passejos per la zona, segons el pintor i crític d'art Bartomeu Ferrà.
L'historiador Gaspar Valero explica, per exemple, que l'1 de febrer Sissí va fer una excursió de quatre hores fins a Deià, un petit poble que avui en dia manté un aspecte molt cuidat -apreciat pels residents estrangers amb comptes corrents ben servits- i on viuen els descendents del poeta i novel·lista anglès Robert Graves, l'autor de Jo, Claudi .
L'endemà, també a peu, van recórrer la vall de Sóller fins a Alfàbia, una serra al capdamunt de la qual ara hi ha les antenes des d'on emeten a l'illa totes les televisions i la majoria de ràdios. En tornar a Sóller no es va descuidar de prendre-hi una xocolata desfeta.
Ara els turistes ho continuen fent, encara que és més típic a Valldemossa, acompanyada amb coca de patata. Al port l'esperava una gentada com no es veia mai, va publicar l'endemà el periòdic Sóller , i una exhibició de ball de bot. Cañellas explica que els descendents d'una de les balladores encara conserven un collaret que Lluís Salvador li va fer arribar per via d'una carta -escrita en català- com a agraïment per la gràcia amb què havia dansat.
L'última visita, abans de partir a Maó, va ser a les coves d'Artà. Ara s'han museïtzat, hi ha llum elèctrica i no hi falten visitants. Però l'arxiduc i Sissí van haver de fer servir llanternes de petroli per veure aquella catedral natural d'estalactites i estalagmites que inclou una columna de més de vint metres d'altura.
