Els quatre diaris de Madrid emmarcaven ahir els seus titulars de portada sobre la renúncia de Duran a la secretaria general de CiU dins del procés sobiranista. En canvi, cap diari català ho feia. De fet, ho va anunciar al juny, aquí ja se’n van digerir els motius, així que ara resultava més interessant subratllar els matisos del seu gest. Recordem que, aleshores, quan El Periódico va treure l’exclusiva va titular amb “abdicació”, un substantiu de pes. Però ahir tothom aigualia el tremendisme. Fins i tot La Vanguardia, que parlava de “pas enrere” i no de retirada. I El Periódico i l’ARA recordaven que el d’Unió seguirà de portaveu al Congrés. És a dir, que mentre a Madrid se’l retratava com a gairebé un màrtir, a Catalunya es posava la lupa en el que reté Duran. És aquest un llarg adéu, que diria Raymond Chandler (o els Queens of the Stone Age, a triar).
Una dolça fe d’errors
Les cròniques socials són terreny adobat per a la relaxació del rigor redaccional. La frivolitat d’alguns temes fa més fàcil que el redactor s’abandoni a frases fetes i tòpics buits de continguts. El 2 de juliol, el diari escocès Cumbernauld News aixecava crònica del ball de promoció de l’escola primària de Condorrat i explicava que Caitlin Henderson i Calum Robinson havien sigut “l’enveja dels tots els seus companys de classe”. Doncs bé, la senyora Alison Masterson va trucar a la redacció per informar que la seva filla no havia sentit ni una unça d’aquesta enveja de què parlava el diari. I el rotatiu, en un entranyable gest de fair play, publicava al seu últim número una de les fes d’errors més dolces de l’estiu.
