Llibres per degustar

ORIOL IZQUIERDO (SOPA DE LLETRES)

Entrar a comprar un pot de llenties i sortir amb un parell de llibres al cabàs. Amb aquesta idea al cap, l'exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) Oriol Izquierdo va obrir les portes de Sopa de Lletres, una botiga de queviures situada a Nou Barris. Entre cigrons, croquetes i fruita seca treuen el cap contes infantils, poemaris i novel·les perquè els clients descobreixin la literatura mitjançant una acció tan habitual com és fer la compra setmanal.

Quan al gener Izquierdo va deixar la direcció de l'ILC, el primer que li va passar pel cap va ser reincorporar-se al món editorial o a l'universitari, però de seguida va topar amb els efectes de la crisi. "Les editorials tanquen, les universitats redueixen el professorat i els mitjans de comunicació paguen una misèria per les col·laboracions", explica. Davant aquesta incertesa laboral, ell i la seva dona, Dolors Borau, van decidir impulsar una botiga especialitzada en alimentació saludable. A Sopa de Lletres només hi tenen cabuda la cuina casolana i els productes de proximitat, amb la intenció de "tornar als gustos autèntics, sense additius ni greixos industrials". Cap dels dos havia estat mai al capdavant d'una botiga, però mitjançant l'experiència de Borau com a dietista s'han especialitzat en aliments naturals i de quilòmetre zero.

"Hem unit els dos mons, la literatura i l'alimentació", assegura Izquierdo, que ha volgut crear un espai on es reflecteixin els gustos i passions d'ell i de la seva parella. "Volem mostrar el que som i el que fem més enllà de la simple transacció econòmica", afirma l'exdirector de l'IEC. Per això, mentre es fa cua per adquirir les croquetes del sopar, es pot tafanejar el recull de poemes Moments feliços (2008) o bé les històries culinàries de Taula reservada (2006). Es tracta dels llibres que Izquierdo i Borau han escrit, però volen incloure-hi altres títols més endavant. Així, a la botiga la lectura es transforma en un aliment més mitjançant "la recuperació d'un fons editorial que sol desaparèixer de l'abast dels lectors" i "que no fa la competència a les llibreries". En un principi creien que serien ornamentals, però els títols desperten cada vegada més la curiositat dels clients.

"Els nens són sempre els primers que es fixen en els llibres", assegura Borau, que lamenta que "alguns pares estan disposats a pagar el que sigui per llaminadures però no per llibres". A l'establiment, qualsevol pretext serveix per fer visible la literatura i mostrar-la als que no hi estan familiaritzats. Per això, Izquierdo i Borau ja tenen la vista posada en els àpats nadalencs, i preparen lots de torrons, neules i polvorons amb algun llibre per acompanyar les festes.

GEMMA LIENAS (XOCOLATÍSSIM)

Per endolcir la vida, només calen dues coses: bons bombons i una novel·la atractiva. Si més no, aquesta és la filosofia que ha empès Gemma Lienas a tirar endavant una xocolateria al barri barceloní de Gràcia. A l'escriptora, la cultura ja no li permet viure i, per això, ha decidit engegar Xocolatíssim, un negoci on el cacau és el protagonista. "Els llibres no tenen cap valor per als pares, que compren de tot excepte literatura", assegura l'escriptora. Malgrat que ha trepitjat molts camps literaris, la novel·la juvenil és el seu fort. Ara es troba que, a la majoria d'instituts, els llibres es reben amb menyspreu i els alumnes mostren desinterès vers la literatura. "Anys enrere no passava, però cada cop més predomina la filosofia de la gratuïtat respecte a la cultura", explica dolguda l'autora, que no creu que la caiguda de les vendes en el món editorial sigui un efecte de la crisi sinó "una tendència en creixement al nostre país".

Dos mons que casen bé

L'aroma del cacau impregna tots els racons de Xocolatíssim, que s'especialitza en productes artesanals elaborats a Catalunya. Tot i el vincle agredolç de Lienas amb el sector editorial, té molt clar que els llibres han de ser presents a l'establiment. "La xocolata i la cultura són dos mons que combinen molt bé junts", apunta enmig d'una gran varietat de dolços. Per demostrar l'eficàcia d'aquesta relació, unes quantes prestatgeries de Xocolatíssim apleguen exemplars de tots els gèneres i estils, amb el cacau com a vincle en comú. Des de la coneguda i cinematogràfica Chocolat, de Joanne Harris (Quaderns Crema, 2001), fins a llibres de receptes, els títols volen ser un reclam per endinsar els clients en el món del cacau.

Lienas també planteja l'estratègia a la inversa i espera que la xocolata ajudi a crear futurs lectors gràcies als exemplars del local. A més, els pròxims mesos Xocolatíssim acollirà tertúlies i presentacions literàries que inclouran una degustació, com també exposicions de fotografies i il·lustracions amb la xocolata com a temàtica principal. "La meva intenció és facilitar la vida a la gent", subratlla Lienas, que també organitza celebracions des de la botiga. Tot i que l'autora seguirà duent a terme conferències i mantindrà les seves classes virtuals de narrativa, reconeix que la botiga li roba molt de temps i, de retruc, la seva relació amb l'escriptura serà "més residual".

PEMA MAYMÓ (IDÒ BALEAR)

No fa falta embarcar-se en un vaixell o agafar un avió per viatjar des de Barcelona fins a les Balears. L'editora de Columna Pema Maymó i dues sòcies més han creat Idò Balear, un oasi situat enmig de la capital catalana i que aplega tots els productes amb segell de les Illes. Galetes trempades, pots de confitura de figa i sobrassades comparteixen estanteries amb les rondalles de mossèn Alcover i els seus personatges, que han fascinat generacions.

"Volem reunir en un sol espai tots els productes que les nostres mares compren i que a Barcelona no pots trobar", especifica Maymó. Per això, els aliments de temporada acaparen bona part de l'oferta d'Idò Balear, que segueix la pauta del calendari gastronòmic de les Illes. L'establiment no només s'adreça als illencs residents a la capital, sinó que també vol presentar les tradicions balears. Amb aquesta intenció, hi ha llibres perquè els clients els fullegin i entrin en contacte amb les narracions balears. A més, les sòcies volen convertir la botiga en indret de referència per a presentacions d'autors illencs.

"Marxar de Mallorca suposa un alliberament per a molts: viure en una illa pot ofegar", admet Maymó, que va aterrar a Barcelona fa més de vint anys. Ara bé, l'editora confessa que les tres sòcies enyoraven "la manera de fer illenca", i per això han decidit tirar endavant Idò Balear. L'article salat i el vocabulari balear predominen arreu del restaurant, que fins i tot incorpora un diccionari per desxifrar els plats de la carta als clients forans. Per a les propietàries, muntar l'establiment ha suposat tot un repte. "No proveníem del món de la restauració, i ens hem hagut d'arremangar molt", concreta Maymó, que combina la feina al local amb la d'editora. Per primer cop, les sòcies han entrat en contacte amb el sector i han hagut d'aprendre a tractar amb els proveïdors i a elaborar un pla d'empresa. I afirmen: "La feina ens ha permès recuperar la pròpia identitat i tornar a ser nosaltres mateixes".