10 novetats de la 5a edició de 48 H Open House BCN

BarcelonaTornen els dies grossos per als amants de l'arquitectura. Aquest cap de setmana se celebra la cinquena edició del 48 H Open House, el festival d'arquitectura de Barcelona. Obriran les portes 165 edificis que normalment estan tancats al públic. L'edició d'enguany, a més d'edificis nous, incorpora un nova secció dedicada a la sostenibilitat, l'Open Green i, com cada any, hi ha una nova ciutat convidada. En aquesta ocasió es podrà descobrir el patrimoni de Vilassar de Dalt des l'antiga Roma fins a l'actualitat. I també un any més, és molt aconsellable planificar bé les rutes i estar al cas dels perfils del festival a Facebook i a Twitter per seguir minut a minut la disponibilitat dels espais.

Aquestes són 10 novetats de la cinquena edició del 48 H Open House Bcn:

1. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

P { margin-bottom: 0.21cm; } El COAC se suma per primera vegada al 48 H Open House Bcn poc abans que comenci la rehabilitació de la façana de la seva seu, dissenyada per l'arquitecte Xavier Busquets. Són molt coneguts els tres frisos de la Mediterrània de Picasso que hi ha a l'exterior de l'edifici, però la visita també permet veure'n dos més que hi ha a l'interior. La visita inclou les dues exposicions que l'entitat té en cartell, una sobre la rehabilitació de la façana i l'altre sobre l'arquitecte Josep Maria Jujol, amb dibuixos provinents del seu arxiu.

2. Edifici del Rellotge. Recinte de l'Escola industrial

Rafael Guastavino és un dels noms propis d'aquesta edició del festival, per aquest edifici i per les seves obres ubicades a Vilassar de Dalt que també es podran visitar. L'edifici del Rellotge va ser una fàbrica de brodats. A les sales de tissatge, on s'ubicaven els telers, Guastavino va concebre una teulada innovadora amb voltes bufades atirantades. El conjunt ocupava quatre illes de l'Eixample i la xemeneia del conjunt, realitzada amb maó fa 62,5 metres d'altura.

3. Habitatges 'La casa del pati'

Ubicat a la Ronda del Guinardó i construït entre el 1962 i el 1964, aquest conjunt d'habitatges és una de les obres més emblemàtiques de la primera etapa del despatx d'Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay. Un dels trets que va resultar més innovador a l'època va ser el pati central amb una font al voltant del qual s'articulen la resta d'espais. 'La casa del patí', a més, és un dels exponents de la recuperació de la modernitat arquitectònica durant la postguerra que van protagonitzar els membres del Grup R. La Guerra Civil va estroncar els ideals racionalistes dels arquitectes del Gatpac i, com es pot veure en aquest edifici, la combinació d'elements de l'arquitectura moderna amb altres de la tradició catalana va representar una nova via respecte l'arquitectura historicista més oficial. A més d'aquest edifici, aquest cap de setmana obres les portes un altra obra emblemàtica d'aquest moment, l'Hotel Park, d'Antoni de Moragas i Gallissà, construït entre els anys 1950 i el 1953.

4. Torre del Baró

Aquest edifici acull actualment un punt d'informació del Parc de Collserola, però havia de ser un hotel que va quedar inacabat a la primera dècada del segle XX. La Torre del Baró és un els edificis més emblemàtics de Nous Barris i és conegut com "el castell" pels seus detalls d'aire medieval.

5. Coworking i habitatge Animula

P { margin-bottom: 0.21cm; } Aquest edifici va ser construït per la cooperativa La Económica entre el 1893 i el 1932: tenia un forn i una cansaladeria a la planta baixa. A la primera planta hi havia un petit teatre i a la segona la sala de juntes i la biblioteca. Als anys 90 l'artista Miguel Ibañez va reformar la primera planta per instal·lar el seu estudi i des d'enguany acull l'espai de treball i creació cultural Animula Coworking, gestionat pel despatx Méndez del Pozo i l'habitatge de l'arquitecte. Animula és un dels tresors de l'arquitectura popular de la ciutat que, com la futura Sala Beckett, recupera els usos culturals.

6. Escola de Bosc

Aquesta escola va ser creada el 1914 per ajudar els infants desvalguts, seguint l'ideari de la República, arran de la presència de nombrosos regidors republicans a l'Ajuntament de Barcelona i de que la Mancomunitat també va situar l'educació dels infants al centre dels seus objectius. Està ubicada a l'antiga torre Laribal, a Montjuïc. L'encarregat de la reforma va ser l'arquitecte Antoni Falguera. La majoria de les classes es feien a l'aire lliure. A més de l'interès arquitectònic, l'escola de Bosc reflecteix un moment en què els les administracions van impulsar l'educació amb pressupostos generosos i el pes que tenien els corrents pedagògics renovadors.

7. Centre de generació d'energies de Barcelona sud

La sostenibilitat s'ha colat a aquesta edició del 48 H Open House Bcn amb l'Open Green, una sèrie d'edificis i activitats comissariats pels especialistes del congrés World Sustainable Building 2014, la reunió sobre edificació sostenible més important del món. Un dels edificis relacionats amb l'eficiència energètica que obre les portes és el Centre de generació d'energies de Barcelona sud, de Joan Forgas. Està ubicat a la Zona Franca i el seu subministrament energètic prové de fonts renovables. Pel que fa a l'arquitectura del centre el disseny explica els processos que es desenvolupen a l'interior i, a la vegada, els difon entre la població.

8.Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall

David Baena i Toni Casamor, els autors de l'edifici, juntament amb Maria Taltavull i Manel Peribáñez faran visites guiades a la biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall, un dels seus darrers treballs. Aquest equipament, està ubicat a sota del jardí de l'antiga Vil·la Florida, l'actual centre cívic de Sant Gervasi. L'objectiu dels arquitectes va ser mantenir i millorar el jardí i crear espais ben il·luminats i que els usuaris s'hi sentin còmodes. La coberta enjardinada de la biblioteca està al mateix nivell que el jardí de la vil·la.

9. Auditori Can Roig i Torres

Santa Coloma de Gramenet, la darrera ciutat convidada del festival repeteix i torna a participar-hi. Obriran les portes una dotzena d'edificis de la ciutat. Un dels edificis emblemàtics de la ciutat és l'antiga residència del cònsol de l'Uruguai Rafael Roig i Torres, la torre de la qual competia amb el campanar de l'església. Actualment funciona com a escola municipal de música. L'auditori Can Roig i Torres, de Carles Llinàs, ubicat a l'antic jardí de la casa i semisoterrat, completa el conjunt i crea un recorregut amb diverses places.

10. Teatre de la Massa. Vilassar de Dalt

P { margin-bottom: 0.21cm; } Vilassar de Dalt és la ciutat convidada d'aquesta edició del 48 H Open House Bcn. Un dels atractius principals d'aquesta ciutat és la figura de Rafael Guastavino, el renovador de la tècnica tradicional del maó de pla i autor, també, de l'edifici del Rellotge de l'Escola industrial de Barcelona i de la mansió de la família Rockefeller a Ponticaco Hill, a mitja hora de Nova York. Al Teatre de la Massa, l'arquitecte va dissenyar una sala circular coberta amb una cúpula de 17 metres diàmetre, coronada per una cúpula de quatre metres de diàmetre que il·lumina tota la sala. A més, també es podran visitar els Forns romans de La Fornaca, tres forns industrials romans del segle I que encara conserven la cambra de combustió. L'adequació de l'espai museístic és de Toni Gironès, l'autor de l'Espai transmissor del túmul/dolmen megalític a Seró, una de les 16 obres seleccionades per a l'exposició catalana en aquesta edició de la Biennal de Venècia d'arquitectura. La façana del recinte, realitzada amb pedra seca, recorda un estrat geològic.