Publicitat
Publicitat

COMMEMORACIÓ DE L’ANY XAMMAR

La ploma insubornable d’Eugeni Xammar

Una exposició al Palau Robert reivindica el llegat del periodista poliglot, catalanista i combatiu

Els exilis -voluntaris i involuntaris- van permetre a Eugeni Xammar (1888-1973) viure els principals esdeveniments del segle passat. “Era un home de món i un catalanista de pedra picada”, explica Joan Safont, comissari d’ Eugeni Xammar: el periodista que ens va explicar el món. Amb aquesta exposició culmina l’any dedicat a una de les veus més crítiques i mordaces amb Franco i els catalans que li van donar suport, amb motiu del 125è aniversari del seu naixement i el 40è de la seva mort. “Xammar va morir amb un cert silenci que ha costat d’esvair. Últimament, però, ha estat recuperat. En part gràcies a la feina que va fer Jaume Vallcorba, que, en reeditar-lo, va equiparar Xammar amb altres periodistes europeus, o a la biografia que va publicar Quim Torra. Que ara se’n torni a parlar, però, també és indissociable al moment polític, social i cultural que vivim”, conclou Safont. Fins al 31 de gener, al Palau Robert es pot conèixer la ploma i el periple vital d’aquest rodamón poliglot i irònic.

Hitler és un “ximple”

La polèmica i premonitòria entrevista al líder nazi

El 23 de novembre del 1923 La Veu de Catalunya publicava una entrevista d’Eugeni Xammar a Adolf Hitler. El periodista l’anomenava, sarcàsticament, “exdictador d’Alemanya”. “No se sap si aquesta entrevista es va fer de veritat o és un exercici literari. És, però, una descripció tan precisa que, si no va entrevistar Hitler, devia tenir un contacte molt proper”, diu Safont. A l’article, Xammar descriu així Hitler: “És un ximple carregat d’empenta, de vitalitat, d’energia; un ximple sense mesura ni aturador. Un ximple monumental, magnífic i destinat a fer una carrera brillantíssima. (D’això darrer ell n’està encara més convençut que nosaltres mateixos.)” A l’entrevista, Hitler ja parla de la necessitat d’eliminar tots els jueus d’Alemanya. Xammar és premonitori: “Cap més text contemporani parla, 19 anys abans de la Solució Final, de l’extermini de jueus”, explica el comissari de l’exposició.

Un país sense crítica

Pla i Xammar sacsegen el periodisme de l’època

Periodisme? Permetin! és una sèrie d’epístoles escrites per Xammar i Josep Pla i adreçades a La Veu. Cap dels dos es mossega la llengua i les seves crítiques són temibles. “Són textos doctrinaris sobre el periodisme català modern”, assegura Safont. Amb la seva ploma, els dos periodistes van sacsejar el món intel·lectual català. Són força durs amb els seus companys de professió: “Catalunya és un país sense crítica i sense polèmica. Ni el senyor Mañé, ni el senyor Feliu, ni el senyor d’Ors han tingut mai davant llur la més petita exigència crítica. Tots aquests senyors han gaudit en el món intel·lectual català d’una gran posició”, escriu Xammar.

La lluita dels nous estats

Un pla per matar el rei i desestabilitzar Espanya

El periodista viu la dictadura de Primo de Rivera des de l’exili. Amb Pla, amb qui manté una llarga correspondència, ideen un pla per atemptar contra el rei i es postulen per contactar amb el cabdill rifeny Abd el-Krim per desestabilitzar Espanya. És en aquest moment que Xammar publica una entrevista amb Tomas Garrigue Masaryk, fundador i primer president de la República Txecoslovaca. Masaryk és una figura inspiradora per a les nacions que lluitaven per la seva llibertat. Amb aquesta entrevista, Xammar pica l’ullet a Catalunya.

Una visita a l’URSS

Escèptic amb els ideals comunistes

“Jo en tenia prou amb el que havia vist. Prou i massa. En deixar darrere meu, a la frontera de Letònia, l’arc florit amb la inscripció cançonera -«Treballadors de tots els països, uniu-vos!»- em vingueren instintivament a la memòria i als llavis una exclamació de Schiller: «Llibertat, tal com jo t’entenc». A l’URSS la llibertat l’entenien, i encara l’entenen avui, d’una manera que no és la meva”, escriu Xammar. La seva visita a l’URSS amb Pla i Andreu Nin com a amfitrió dura pocs dies i el periodista expressa sense embuts el seu escepticisime.

Catalanista i republicà

Restaurar el sentiment de dignitat nacional

Amb la proclamació de la República, Xammar es posa al servei de Francesc Macià. “Sóc catalanista de tota la vida, i -de tota la vida- republicà”, escriu l’11 d’abril del 1931: “És urgent, és indispensable, restaurar i exaltar el concepte de dignitat nacional”. I insisteix que Alfons XIII no és “el nostre rei”.

La traïció de Pla i Sentís

Sent “fàstic infinit” pels redactors de ‘Destino’

Xammar va decidir no publicar mai en un diari sota el règim franquista. Va envestir els que considerava col·laboracionistes. Va arribar a dir que li provocaven vòmits i un “fàstic infinit”. “Agustí, Pla, Brunet, Estelrich, Teixidor, amb Sentís, Solervicens, Nadals i Díaz-Plaja, han estat i són els agents -estipendiats- de l’ocupant, els executors de la seva política, els instruments de l’opressió espanyola i franquista a Catalunya”. Sentís era la seva bèstia negra. L’anomena “rata de claveguera”.

Més continguts de