L’ANY 1964 la sociòloga Ruth Glass va crear el terme gentrification per descriure el procés a través del qual les famílies de classe mitjana anaven ocupant certs barris -en el seu cas eren de Londres- i desplaçant-ne les de classe treballadora.
El terme s’ha anat escampant per les llengües veïnes, que han optat per importar el manlleu adaptant-lo a la seva morfologia: gentrification en francès, gentrificación en castellà, gentrificação en portuguès, gentrificazione en italià, etc.
Però el Consell Supervisor del Termcat ha decidit desestimar que en català se’n digui gentrificació i diu que n’hem de dir ennobliment.
He criticat tan sovint aquesta poca assenyada tendència del Termcat a fer el que no fa ningú que avui, perquè el lector no hi acabi veient una obsessió personal, cedeixo la paraula al Sens dubte, el portal per gestionar consultes dels serveis lingüístics de la UB.
“ Gentrification és un mot recent [...] que neix amb la càrrega conceptual que la seva creadora li dóna inicialment. En canvi, ennobliment és un mot de la llengua general [...] que ja té incorporada una càrrega denotativa i connotativa determinada. De fet, l’especialització que se li vol donar a ennobliment en tant que equivalent de gentrification, xoca amb el sentit més general d’ ennobli ment com a derivat d’ ennoblir ”. Sobretot, quan “es posa èmfasi en les conseqüències negatives que pot tenir [...] per a un determinat sector social”.
¿Algú s’imagina què pot pensar un veí de la Barceloneta si algun mitjà gosa anomenar ennobliment la destrucció per via especulativa de l’entranyable teixit social que ha caracteritzat aquest barri?
Preguntes així sembla que no se les fan al Consell Supervisor i això em fa concloure que tot neologisme hauria de passar pel sedàs dels que de debò l’hauran de fer servir per comunicar i no només pel de filòlegs dominats per cabòries erudites.
