"All trains stop at Fira Gran Via"

Aquests dies, el metro és ple de joves Zuckerbergs amb l’acreditació del MWC ostentosament penjada al coll des que surten de l’hotel. L’Allan té 21 anys, ve de Londres i està llegint 'Mobile Developers. Guide to the Galaxy'. Té una important cita de negocis al congrés i si li surt bé tindrà feina assegurada durant els cinc propers anys. “All trains stop at Fira Gran Via”, una gran quantitat de cartells i voluntaris fan impossible que ningú es perdi, una situació inconcebible que la marca Barcelona no es pot permetre sota cap concepte.

Dins l’espai immens de la Fira tot està pensat i executat perquè res funcioni malament, no hi ha espai per a l’error ni per al dubte. Tot és mecànica i cervell, tot encaixa i tot té una resposta. És un formiguer de gent, tots amb una missió, amunt i avall. Veig persones que es troben per casualitat amb companys de feina o amb amics que no s'esperaven. S’aturen un instant, se saluden i es desitgen sort i encert. Encontres imprevistos que són petits miracles. A mi me’n passa un: topo amb el Manolo –el fotògraf del diari– per pura xamba i l’acompanyo a l’auditori principal. Està a punt de començar una conferència i l’aspecte és talment el d’un cinema de nova generació. L’acte està concebut com una experiència total, focus de llum, pròleg a les fosques amb projeccions dinàmiques i músiques que transmeten modernitat. Costa una barbaritat omplir les sales de cinema. S’entén. Ara l’experiència de l’espectacle és aquesta.

Arribo a un mirador del pis superior que és un estand del Barça amb maniquins vestits del primer equip i una Copa d’Europa (autèntica?) per fer-s'hi 'selfies'. Miro el meu mòbil, un vetust iPhone 4, i hi tinc disponibles 31 xarxes de wifi. Dins d’un gerro gegant hi ha infinites pilotetes antiestrès. N’agafo una per si de cas. Segueixo un robot d’Orange que es diu Ub-y i que té una pantalla on es veu la seva conductora, atractiva i somrient, que diu “Excuse me, sir” cada vegada que topa amb algú.

Detecto l’estand oficial d’Espanya amb un cartell on la 'ñ' està emmarcada amb una pantalla de 'smartphone'. Just al costat, a deu metres, hi ha el de la Generalitat, amb un altre cartell immens on es llegeix “Catalonia”. Emmarcar la 'ñ' o posar el nom del país en anglès. Interessants eleccions.

No gaire lluny hi ha habilitades zones de relax a l’aire lliure amb gespa artificial per agafar forces, prendre el sol, petar la xerrada i consultar el mòbil. No tot són sandvitxos i sucs de pot, també hi veig una noia que s’ha endut la carmanyola i dina una amanida de llenties. Els xiringuitos tenen noms i fotos d’espais emblemàtics de la Rambla: Liceu, Boqueria, Plaça Reial, Colom... Qualsevol pretext és bo per promocionar marca. A l’espai Port hi ha gandules i hi veig un xinès dormint.

A la sortida, l’Ikea em rep amb els braços oberts i, de camí cap al tren, una noia oriental em dóna la targeta d’una sauna al carrer Josep Tarradellas. Tots els trens paren a la modernitat.