Brussel·les anuncia ajudes per al sector làctic per compensar el veto rus

Brussel·lesNou de cada deu euros que Finlàndia, Lituània i Letònia ingressen per les exportacions de formatge vénen de Rússia. I a Alemanya, Holanda i Polònia, quatre de cada deu. Aquests països, amb el veto de Moscou a les importacions europees de productes agrícoles, han vist com els preus dels làctics s’enfonsen. Les exportacions de làctics a Rússia van ser l’any passat de 2.300 milions.

“Els preus del mercat europeu dels làctics ja mostren que el veto rus està començant a afectar el sector”, va declarar ahir el comissari d’Agricultura, Dacian Ciolos, coincidint amb l’anunci del nou paquet de mesures d’urgència que la Comissió Europea ha posat en marxa per minimitzar els efectes negatius del veto rus. El Kremlin va aplicar aquesta mesura en resposta a les sancions de Brussel·les per la seva ingerència en la crisi a Ucraïna.

Després d’un primer paquet per ajudar els productors de préssec i nectarina, i d’un de segon destinat a fruites i hortalisses, Brussel·les es farà ara càrrec de les despeses d’emmagatzematge de mantega, llet en pols desnatada i certs formatges durant un període de tres a sis mesos. Vol evitar així que el mercat s’inundi de productes i intentar estabilitzar els preus. “L’objectiu és guanyar temps per buscar nous mercats on poder col·locar aquests productes”, expliquen fonts europees.

Però els Vint-i-vuit encara han de concretar la lletra petita de les ajudes. Han de determinar quins formatges rebran les compensacions de Brussel·les: la política agrària comuna només cobreix ajudes a l’emmagatzematge per a formatges amb denominació d’origen protegida, mentre que els que més s’exporten a Rússia -i als quals es vol ampliar les ajudes- són varietats més comunes. En funció dels formatges que entrin en el paquet, les ajudes totals se situaran entre els 10 i els 20 milions d’euros, uns diners que difícilment arribaran a la Península, que gairebé no exporta formatge a Moscou.