La Defensora del Poble ataca Bankia per les preferents
Soledad Becerril veu opacitat en els criteris que determinen els casos que accedeixen a l’arbitratge
BarcelonaLa col·locació massiva de preferents als consumidors és considerada en cercles jurídics l’estafa més gran de la història recent d’Espanya. Cinc anys després que se’n fes l’emissió més important i mentre part dels afectats encara miren de recuperar els estalvis, la Defensora del Poble va denunciar ahir l’opacitat del sistema d’arbitratge impulsat pel Congrés per resoldre el conflicte.
Soledad Becerril va demanar ahir al ministeri d’Economia que insti Bankia -l’entitat que té més casos pendents de resolució- a explicar els motius pels quals nega l’arbitratge a alguns clients. La Defensora del Poble creu que, d’aquesta manera, les persones a qui es va negar l’arbitratge tindran més garanties si recorren a la via judicial. Becerril va lamentar en un comunicat que Bankia “no explica prou els motius de denegació” i es limita a “dir que no s’aprecien deficiències” en el moment en què l’entitat va vendre al client aquest producte de risc i alta rendibilitat.
La institució lamenta la “falta de transparència” i la “indefensió” en què queden aquests ciutadans i per aquesta raó demana a Bankia que detalli les raons per tancar la porta a la vida de l’arbitratge. A més, Becerril recorda que la institució ha rebut moltes queixes d’afectats que lamenten que no eren productes “idonis” ni “convenients”, requisits que estableix la directiva europea.
Bankia s’escuda en KPMG
En declaracions a l’ARA, un portaveu de Bankia va replicar a la Defensora del Poble que la decisió en aquests casos no és seva, sinó de la consultora KPMG, l’expert independent designat per una comissió del Congrés de Diputats presidida per la presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Elvira Rodríguez. “Ells analitzen cada cas i miren si entra en els supòsits d’entrada a l’arbitratge que es van definir a la comissió”, explicaven fonts de l’entitat. I afegien, molt gràficament: “Bankia no decideix res”.
Cal recordar que, quan KPMG donava llum verda a un expedient, indicava al client quants diners recuperaria a canvi del compromís de no presentar accions judicials. El sistema va aixecar polèmica per diverses raons: en primer lloc, KPMG comptava entre els seus assessors amb l’expresident del govern espanyol José María Aznar, i, a més, inicialment eren advocats de la mateixa KPMG els que defensaven l’entitat en els casos que arribaven als tribunals.
Fonts judicials habituades a aquests procediments asseguren també que KPMG només dóna llum verda per anar a l’arbitratge als clients que tenen petites quanties atrapades en preferents, mentre que les quantitats importants són sistemàticament denegades. També afirmen que hi ha una certa connivència entre Bankia i la consultora.
Bankia ha rebut en total 182.951 sol·licituds d’arbitratge d’estalviadors que van perdre els diners amb un producte que es venia amb l’etiqueta de segur. El 75% de les peticions van rebre una opinió favorable de KPMG, i van quedar fora d’aquesta via 45.592 casos. Una minoria -3.930 afectats- han rebutjat el conveni que se’ls va oferir i 131.186 clients han recuperat els diners per la via de l’arbitratge. Això representa un 71% dels que van voler seguir aquesta via i el 55% del total dels 238.000 afectats pels híbrids (preferents i accions subordinades) emesos per les entitats que es van integrar a Bankia.
