Europa fa un primer pas per limitar l'evasió de les multinacionals

Brussel·lesPagar un nivell baixíssim d'impostos, o fins i tot no pagar ni un euro, és una pràctica que s'ha generalitzat entre les multinacionals que s'estableixen a Europa. Segons Brussel·les, grans empreses com Apple, Starbucks, Google i Amazon practiquen l'anomenada "planificació fiscal agressiva", nom amb què es coneix la forma legal d'eludir el pagament d'impostos. El problema fa anys que existeix i ara la Comissió Europea s'ha proposat modificar la directiva que regula la fiscalitat de les empreses amb seu a la Unió Europea per posar fi a aquesta pràctica.

Brussel·les reconeix que les llacunes de la norma deixen marge perquè les multinacionals no paguin els impostos proporcionals a la seva mida. Són diners que els estats no ingressen. "Oferim a les empreses tots els beneficis del mercat únic i pretenem reduir qualsevol obstacle a les seves activitats transfrontereres, però a canvi han de contribuir justament a les finances públiques", va advertir el comissari de Fiscalitat, Algirdas Semeta.

Brussel·les proposa impulsar canvis legals per prohibir les argúcies financeres que aprofiten les empreses per pagar menys. Les empreses utilitzen una directiva pensada per evitar que les societats amb filials en diferents països hagin de tributar dues vegades. A la pràctica, la directiva no només evita la doble imposició, sinó que facilita les coses a les empreses per estalviar en impostos o directament per no pagar-ne.

Entre altres mètodes d'evadir impostos, les empreses s'estableixen en un estat membre amb una legislació favorable per a les societats, com Irlanda, i tota l'activitat comercial que generen en un altre estat membre la traslladen al primer país. El segon estat deixa d'ingressar un gran volum de diners. Semeta no va voler donar una xifra exacta de quants diners deixen de pagar les grans multinacionals als països europeus però va parlar de "milers de milions d'euros".

Menys diferències entre socis

Segons el comissari, la proposta "té com a objectiu resoldre el problema, evitar que s'utilitzin les diferències entre legislacions tributàries dels estats membres per canalitzar els beneficis sense ser gravats d'un estat membre a un altre o a un país tercer". Un altre mètode detectat per no pagar impostos és la creació artificial de filials, que no tenen ni treballadors ni oficina però canalitzen milions d'euros.

Les modificacions de la directiva europea són molt tècniques però oferiran als governs europeus la possibilitat de frenar la planificació fiscal agressiva. Brussel·les, per exemple, permetrà als estats membres ignorar les filials artificials. Una altra de les propostes consisteix a endurir la norma reduint les exempcions fiscals.

La Comissió Europea creu que els canvis de la directiva serviran per augmentar els ingressos de la majoria d'estats membres. En un context de crisi i de retallades, augmentar els diners que entren a la caixa pot beneficiar molt els socis més afectats per la crisi. És un dels arguments que Semeta espera que serveixin perquè els socis hi donin el vistiplau. Si no hi ha consens, la majoria de canvis que proposa Brussel·les no es posaran en marxa.

De fet, el comissari europeu va subratllar que els governs tenen l'oportunitat de demostrar que estan compromesos en la lluita contra l'evasió fiscal. Però el debat al Consell no serà fàcil, perquè els països amb un impost de societats més baix podrien frenar la reforma. La lluita contra el frau fiscal és una de les prioritats polítiques dels països del G-8 i el G-20.

La CE vol eliminar els préstecs híbrids

Una de les principals mesures que proposa la Comissió Europea per posar fi l'evasió fiscal de multinacionals establertes a Europa és la prohibició d'un mètode "molt específic" d'eludir impostos conegut com a "préstecs híbrids". Són una eina fiscal que, segons Brussel·les, permet aprofitar perfectament les llacunes de la normativa europea per no pagar impostos.

El problema dels préstecs híbrids és que la normativa permet considerar-los tant deute com capital, i cada estat membre dóna a aquests préstecs un tracte tributari diferent. El resultat és que, segons on decideixi la multinacional establir la seva seu i la seva filial, pot aconseguir no pagar impostos en cap dels dos estats membres.