Publicitat
Publicitat

DEBAT ENERGÈTIC

El desig popular de tancar tots els reactors nuclears xoca amb els problemes econòmics

El Japó discuteix el cost de renunciar a l'energia atòmica

A mesura que el Japó avança en la seva voluntat d'abandonar l'energia nuclear després del desastre de l'any passat a Fukushima, descobreix que desfer-se dels reactors nuclears pot suposar una difícil situació econòmica.

Si els 50 reactors nuclears del país tanquessin de manera permanent, les companyies energètiques patirien unes pèrdues de 44.000 milions d'euros i en deixarien com a mínim quatre en fallida, segons els càlculs de l'agència governamental pels recursos naturals i l'energia.

Els monumentals costos s'han convertit en una important preocupació pel govern japonès, que lluita per equilibrar el desig de millorar la seguretat nuclear i la realitat de les grans empreses del sector energètic. Abans de l'accident de Fukushima, les centrals nuclears generaven una tercera part de l'electricitat del Japó, tot i que ara la majoria es mantenen apagades.

Debat sobre el futur energètic

"La gent parla amb facilitat de tancar les centrals nuclears, però les conseqüències econòmiques i financeres són greus", assegura Reiji Takeishi, professor d'economia mediambiental a la Universitat Internacional de Tòquio.

Sobre la taula, el govern té com a mínim tres opcions per reduir la dependència del país de l'energia nuclear: la primera reduiria l'ús de l'energia nuclear entre el 20% i el 25% de la producció d'electricitat l'any 2030. La segona reduiria la dependència respecte l'energia nuclear fins a un 15% de la producció elèctrica en el mateix període de temps, i la tercera significaria eradicar completament l'energia nuclear de l'arxipèlag nipó.

Malgrat que la proposta del 15% és la preferida dels polítics, les enquestes demostren un suport massiu per l'opció de prescindir completament de l'energia nuclear. Els últims dies, de fet, diversos polítics ja han expressat el seu suport a aquesta opció, amb un ull posat en les eleccions legislatives que es podrien convocar els pròxims mesos.

De cara al 2030, en qualsevol cas, la majoria dels reactors s'acostaran o hauran superat els 40 anys en funcionament, l'edat en què la legislació japonesa obliga a iniciar el desmantellament, cosa que força les companyies a replantejar completament les seves inversions. Alhora, totes les alternatives del govern preveurien engegar de nou els reactors.

El debat, que està agafant un marcat to electoral, s'està centrant en els costos i beneficis de l'energia nuclear i, especialment, en els problemes econòmics que suposa prescindir-ne.

Pressions de la indústria

El lobi empresarial més poderós del Japó, el Keidanren, avisa d'un desastre. Parla de la destrucció de centenars de milers de llocs de treball i d'alternatives plagades de problemes. De fet, les importacions de carburants no han deixat d'augmentar des del tsunami i han disparat el dèficit de la balança comercial.

Encara que el país ha evitat els talls de subministrament aquest estiu, asseguren que l'escassetat d'energia ja es nota a les empreses. Al mateix temps, les emissions de gasos d'efecte hivernacle també s'han incrementat i les energies renovables com la solar o l'eòlica segueixen sent insuficients, cares i poc fiables, segons el lobi.

"Si prescindim d'un subministrament d'energia estable i assequible, les energètiques que operen reactors nuclears relativament nous seran les que més en patiran les conseqüències". Diverses companyies són especialment vulnerables, segons els càlculs del govern.

Les empreses, per tant, tenen un gran interès a pressionar al govern perquè els doni permís per tornar a engegar els seus reactors.

Perill d'un nou desastre

Tot i això, per la magnitud del desastre de Fukushima, que permet calcular que una nova tragèdia causaria més danys que el valor total de les companyies, les asseguradores privades es neguen a assegurar les empreses energètiques. Aquesta negativa deixaria el govern com a responsable en cas d'un nou accident.

El perills de tornar a engegar els reactors nuclears japonesos, tant en l'àmbit financer com de seguretat, serien assumits pels contribuents, mentre que qualsevol benefici seria per als accionistes, assegura J. Mark Ramseyer, un professor de Harvard que ha escrit aquest mes un article sobre la indústria nuclear japonesa a la revista acadèmica Preguntes Teòriques sobre Legislació . "Es quedarien tots els guanys però no assumirien totes les pèrdues", sentencia Ramseyer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT